Us revelem com va aconseguir el Shin Bet assassinar al líder de les Brigades Ez-Din Al-Qassam i als seus màxims operatius a Rafah
22/08/2014 || Després de dos mesos d'expectatives, la Divisió d'Operacions Especials del Shin Bet i llur centre operatiu situat a Tel Aviv van quedar en silenci a les 2:30 de la matinada d'aquest dijous. Desenes d'analistes d'intel·ligència, investigadors, coordinadors de camp i altres oficials esperaven la culminació de l'operació d'assassinat selectiu més important per a la seguretat nacional d'Israel després de l'assassinat d'Ahmed Jabari el passat novembre de 2012.
Un F-16 de la Força Aèria Israeliana (IAF) va deixar caure una bomba teledirigida amb una càrrega convencional d'una tona a través d'una finestra en una estructura pertanyent a un element vinculat a Hamàs a les afores de Rafah. Aquest col·laborador de Hamàs va proporcionar refugi per al número tres i el número quatre de l'Estat Major de Hamàs, o sigui, el comandant de la Divisió de Rafah Raed al-Attar (i cridat a ser el successor del també assassinat Muhammad Deif) i el comandant de la Divisió Sud Mohammed Abu Shmallah.
Els dos comandaments militars de Hamàs estaven convençuts de les seves mesures de protecció, però la seva devoció per la seguretat operacional i la dependència d'una llarga cadena de missatgers va suposar ser la goldmine del Shin Bet aportant el seu rastre.
"N.", director adjunt del Shin Bet era a aquelles hores de la matinada al centre de comandament i control a Tel Aviv exercint la supervisió de l'operatiu d'acord amb les ordres rebudes del director del Shin Bet, Yoram Cohen [foto superior, al centre], que li donà llum verda definitiva des d'una perspectiva d'intel·ligència per a què la IAF i l'IDF exercissin un atac coordinat per terra i aire.
Els últims minuts abans de l'assassinat selectiu van ser tensos. Els esforços de vigilància sobre al-Attar i Abu Smallah havien estat posats en marxa feia mesos, i els dos terroristes va fer un intent d'amagar-se dins de les àrees que l'IAF i l'IDF dubtarien en atacar per por de fer mal a persones innocents o a causa d'intel·ligència insuficient.
Aquesta vegada, però, desenes d'agents del Shin Bet, incloent HUMINT (això és, intel·ligència in situ dins de Rafah) que participaven en l'operatiu van corroborar a mitjanit l'inesperat: el número 3 i número 4 de les Brigades Ez-Din Al-Qassam estaven -amb un alt grau de certesa- en el mateix edifici.
Els analistes d'intel·ligència del centre de comandament i control van rebre càrregues massives d'informació en temps real que s'anaven compilant al cim de les grans pantalles de plasma de la zona d'operacions assenyalada prop de Rafah.
La següent etapa dels agents de la divisió d'operacions especials del Shin Bet era completar el cicle d'intel·ligència traduïnt-lo en un pla d'atac, això és, l'armament a utilitzar, la quantitat d'explosius necessària (1 tona), i l'angle d'entrada preferit de la bomba teledirigida.
El pla proposat va ser transmès immediatament al Pikud Darom de l'IDF (el comandament sud) i a l'IAF i els terroristes foren assassinats amb l'autorització prèvia del ministre de Defensa Moshe Ya'alon.
Però l'operació no havia acabat i en poques hores el Shin Bet va rebre la notícia tan esperada: al-Attar i Shmallah, que havien llançat desenes de brutals atacs terroristes contra Israel des dels anys 90, van morir en l'atac. I amb un regal addicional: l'alt comandament de la Divisió de Rafah, Mohammed Barhoum, també va morir en l'atac. Cas tancat.
El Shin Bet considera l'operació no només com una acció punitiva, ja que els terroristes havien planejat recentment atacs a gran escala contra les forces de l'IDF i estaven treballant en la rehabilitació de la infraestructura dels túnels del terror.
Hamàs s'ha mostrat sorprès per l'impressionant èxit de l'operació d'intel·ligència israeliana, especialment tenint en compte que l'atac no es va dur a terme durant els dies de calma aconseguida per les negociacions i successius altos-el-foc, que és quan els membres d'alt rang de l'organització sovint deixen els seus búnquers per canviar d'amagatall sinó que es va dur a terme en els pitjors dies d'hostilitats des del començament de l'Operació Marge Protector, amb Hamàs llançant més de 170 míssils contra Israel.
El cicle d'intel·ligència es va tancar amb una notable diferència d'operacions similar anteriors on els F-16 sobrevolaven la Franja en espera d'instruccions. Aquesta vegada els caçabombarders israelians es van enlairar en un breu termini de temps de les seves bases, rebent la ubicació precisa de l'estructura a colpejar durant el camí. Els avions de l'IAF van iniciar l'atac lluny de Rafah -mentre sobrevolaven el Mar- i sota el comandament directe d'un comandant d'alt rang de l'IAF. La tecnologia SPICE desenvolupada per la contractista militar israeliana Rafael Defense Advanced Systems s'ha encarregat de la resta. Text: R.Novoa/Y.Zitun· Fotografies: OS
