♦ El primer ministre Benjamin Netanyahu i el president egipci, Abdel-Fatteh El-Sisi van ser capaços de reunir els líders de Hamàs a la Franja de Gaza per acceptar un alto-el-foc il·limitat de les hostilitats en vigor des de les 19 hores de dimarts 26 d'agost, sobre la base de l'acord de 2012
♦ Netanyahu no va demanar suport als seus ministres ja que no té suport majoritari al gabinet
♦ Hamàs ha violat fins a 11 vegades els alto-el-foc temporals acordats durant aquest conflicte que ha durat 50 dies.
27/08/2014 || Fins a l'últim minut d'entrar en vigor l'alto-el-foc il·limitat, Hamàs ha estat llançant multitud de míssils i foc de morter contra Israel, causant la mort d'un israelià i un balanç de set persones ferides, tres d'elles de gravetat, a un kibbutz d'Eshkol. És massa aviat per dir si Hamàs respectarà l'acord durant el període previ de 30 dies acordat per iniciar negociacions sobre un acord de treva duradora que ha d'ésser interlocutat per Egipte.
Israel a Catalunya considera que qualsevol acord entre Israel i Hamàs s'haurà de treballar en diversos fronts, amb grups de treball diferents però negociant en paral·lel, i, molt possiblement amb ritmes asíncrons. Tot això requerirà d'un gran esforç per les parts amb l'ajuda dels esforços diplomàtics d'El Caire. La culminació d'una anhel·lada pau tant pels ciutadans israelians com pels habitants de Gaza en dependrà. Sensu contrari, l'Operació Marge Protector anirà a una segona fase més dura, i això inclou les dues parts.
Així les coses, els israelians es llancen de nou a les aigües incertes d'un nou alto-el-foc --aquest il·limitat-- que, en vista als anteriors, mai es materialitza. Aquesta il·lusió de tornar a la calma i la tranquil·litat que mai arriba es propaga de nou pel primer ministre, Benjamin Netanyahu, i el president d'Egipte, Abdel-Fatteh El-Sisi. A més, Washington també s'ha unit a l'esforç de redactar una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que avali aquesta via. És un moviment d'alta diplomàcia realitzat a petició de la Casa Blanca i que compta amb el suport "silenciós" de Netanyahu. La finalitat de la jugada és bloquejar el text que estan impulsant els països europeus i que està recolçat per Qatar, un dels principals valedors (i dels pocs partidaris) de Hamàs al món, adés d'amfitrió de llur líder polític, Khaled Meshaal.
A què es deu, per tant, aquest moviment del president Barack Obama --que ha aplicat sancions dures al govern d'El-Sisi després de la caiguda dels fonamentalistes del president Mursi (de la gran matriu de tota aquesta amenaça que és la Germandat Musulmana)-- i que el situa al costat de l'eix Jerusalem-El Caire?
Estem davant d'un raonament complex. Netanyahu i El-Sisi, que parlen regularment i discretament per telèfon, han estat persuadits pels seus serveis d'intel·ligència que Meshaal és un impediment, no només per a l'establiment d'un alto-el-foc temporal, sinó que també per a qualsevol tipus d'acord que posi fi definitivament al conflicte de Gaza. Compartint la mateixa diagnosi de la situació, Israel i Egipte fins i tot estan convençuts que totes les faccions palestines, inclosos els dirigents de Hamàs a Gaza acceptarien la fi de la guerra, amb l'esperança que arribar a un acord a Gaza provocaria, en conseqüència, un acord global entre Israel i l'Autoritat Palestina, amb el seu president Mahmud Abbas al capdavant que abordaria l'estatus polític definitiu, incloent fronteres, d'un futur estat àrab palestí.
És normal doncs, que amb aquesta visió general de la situació que és presentada en forma de dicotomia, els israelians se sentin cada vegada més confusos i amb incertesa sobre com conduir les seves vides, especialment en les zones més properes a la franja de Gaza, que han viscut un gran èxode cap a poblacions del centre i nord d'Israel davant el foc constant de coets i morters vinguts des de Gaza.
I enmig de tot això, del tot inesperadament, Khaled al-Batsh, un dels comandaments de la Gihad Islàmica (el grup terrorista palestí pro-iranià, i que ha estat el soci més actiu de Hamàs en aquesta darrera ofensiva contra Israel va i anuncia que "està a favor d'una treva". De ben segur que les ordres donades pel gabinet de seguretat israelià al Shin Bet d'eliminar tots els comandaments superiors de Hamàs i la Gihad Islàmica haurà tingut algun efecte dissuassori en tot plegat, però és en aquest precís instant on entra en joc una de les claus ocultes i alhora omnipresent aquests dies al mainstream: l'Estat Islàmic (IS). Això és, l'amenaça més greu que afronta la pau mundial ara i aquí. Aquest salvatge grup terrorista sunnita que opera a Síria, Kurdistan i l'Iraq i que ha omplert portades de tot el món amb les seves brutals i cruentes pràctiques. Aquesta situació ha obligat a Iran, que ha exercit un paper molt actiu de suport al règim de Baixer Assad com ja us hem anat explicant a bastament a Israel a Catalunya a exercir el paper de potència geostratègica que vindica. I el continua exercint, esclar. Els proxies d'Iran, principalment el grup terrorista xiïta Hesbol·là ha abandonat el front israelià després de la derrota patida a la Segona Guerra del Líban i estan operant a Síria al costat del seu aliat Baixer Assad contra els rebels siris, el Nusra Front i l'Estat Islàmic. Si Iran vol exercir aquest paper de potència regional ha de seguir apostant per la moderació. Desactivar la Gihad Islàmica i, de retruc, Hamàs, pot ser vist per la Casa Blanca i Jerusalem com una mostra de bones intencions que obriria un escenari d'aliances molt interessant al Pròxim Orient propiciat per l'enemic comú: l'IS.
I no cal oblidar que aquests dies se segueixen celebrant les converses sobre el programa nuclear iranià, i que podrien evolucionar favorablement. Tornant a Gaza, doncs, la línia estratègica de treball de l'eix Washington-El Caire-Jerusalem gira al voltant de la presumpció que un acord que inclogui Teheran a l'equació de Gaza seria beneficiós, perquè Meshaal, que depèn molt del suport iranià, no seria capaç de refusar una ordre vinguda d'Ali Khamenei per aturar els combats a Gaza.
Per anar concloent, cal emfasitzar que ara per ara tots els plans i totes les maquinacions per posar fi a la crisi de Gaza per la via diplomàcia segueixen en via morta. Queden 30 dies, doncs, i amb aquest escenari les dues opcions que tenen sobre la taula El Caire i Jerusalem són:
1// En cas que Khaled Meshaal es negui a acceptar la fi de les hostilitats s'haurà de persuadir als comandaments de Hamàs a la Franja per a què acceptin la treva definitiva aportant-los tota una sèrie de beneficis que de ben segur voldran acceptar i que ja vam revelar (aixecament parcial del bloqueig, finançament, port, zona de pesca...) el que hauria de provocar el desafiament a Meshaal o fins i tot el seu ostracisme.
2// El retorn a les hostilitats i l'ampliació de l'operatiu Marge Protector en una segona fase que inclouria l'ocupació efectiva per via terrestre de la totalitat de la Franja de Gaza. Amb el conseqüent cost humà i material que suposaria per a tots dos bàndols.
Hamàs, no obstant, no roman impassible. Ha posat sobre la taula de negociacions la seva fortalesa militar després de 50 dies d'operatiu israelià a la Franja. No fa ni 48 hores que les Brigades Al-Qassam han exhibit la seva nova adquisició: un nou coet de 340 mm amb un cap convencional amb gran capacitat explosiva i que va estrenar llançant-lo cap a Israel i fent blanc en una casa privada d'Aixqueló ferint a 59 persones. A més, dues vivendes més van ser arrassades i desenes més malmeses. D'aquesta manera Hamàs vol marcar paquet davant qualsevol suposició o intencions a curt termini que puguin estar plantejant-se Washington, Jerusalem i El Caire. Text:R.Novoa/G.Shamis/D.Shalem · Fotografies: Arxiu
