Reproduïm a continuació la columna que publicava l'escriptora Marta Alòs al diari Segre el proppassat 24 de març de 2014
Antisemitisme a Lleida
Avui fa una setmana moria el filòleg, assagista, musicòleg i poeta Helmut Jacques Vándor. Tot i la seva obra prou extensa, Vándor duia un segell d'identitat que el distingia d'altres autors i que el va marcar per sempre més: l'estrella de David cosida al pit. D'origen jueu, Vándor va ser un dels 5.200 jueus hongaresos salvats de l'Holocaust nazi gràcies a les actuacions del diplomàtic falangista Ángel Sanz Briz i de l'italià Giorgio Perlasca. L'antisemitisme alemany va fer que Vándor perdés a 150 parents. El fet d'haver pogut sobreviure a aquella salvatjada el va convertir en un dels cronistes de l'Holocaust. En una de les darreres entrevistes, Vándor afirmava que l'antisemitisme només es podria combatre des de l'educació i el coneixement. Dijous passat, en el marc de la setmana d'Israel a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, la banda de soul hebreu Tikun Klezmer Band, un grup de Barcelona especialitzat en música jueva de l'ànima, oferia un magnífic concert de música klezmer, tradicional dels jueus de l'Europa de l'Est, mentre al carrer un grup reduït de persones es manifestava contra l'Estat d'Israel amb pancartes tan poc democràtiques i distorsionadores com "Boicot a Israel", "Contra la promoció de l'Estat d'Israel a Lleida", "Els vostres actes estan tacats de sang", en una pretesa defensa, incondicional i sense matisos, de Palestina. L'acte de protesta a totes llums clarament antisemita no pretenia boicotejar un acte contra una política determinada del govern actual d'Israel sinó que ho feia contra Israel com a país, com a poble, com a nació. No era, per tant, una protesta a favor de l'entesa, de la pau entre ambdós pobles sinó que reclamava la desaparició d'un estat democràtic, per cert l'únic que hi ha en aquella zona de l'Orient Mitjà. S'adonaven aquella colla de gent que estaven participant en una concentració clarament judeofòbica? Durant l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya del 2009, la cantant israeliana Noa va sortir a l'escenari dient les paraules "Shalom" i "Salam", pau en hebreu i àrab, per tot seguit fer un discurs a favor de la pau i la concòrdia, abans d'interpretar el Cant dels Ocells. Això no la va deslliurar, però, de ser escridassada per un grup de gent. El seu pecat era que pocs dies abans havia afirmat que Israel era una democràcia i que Hamas era integrisme islàmic. Com sempre, les veritats ofenen.
