Edificis del Call i el Palau del Lloctinent conserven encara inscripcions i marques de la presència hebrea a Barcelona anterior a l'expulsió de 1492
29/10/2014 || Una petita esquerda vertical en un antic portal del carrer Arc de Sant Ramon del Call crida l'atenció d'un observador prou perspicaç com per fixar-se en ella. Està a l'edifici que actualment acull el Centre d'Interpretació del Call, l'antic i important call de Barcelona que es trobava en una zona delimitada pels carrers Banys Nous, Sant Sever, Bisbe i Call.
Aquesta esquerda és característica de les llars jueves. Serveix per clavar a la part dreta del marc de la porta un objecte allargat que conté un pergamí enrotllat amb versicles de la Torà anomenat mezuzà. Aquesta casa del Call està datada al segle XIV i se sap que en ella va viure el jueu barceloní Jucef Bonhiac, que era teixidor de vels. Aquest vestigi és dels menys coneguts del Call de Barcelona, on a més del centre d'Interpretació hom pot visitar la qual es considera que va ser sinagoga major, al carrer Marlet, i contemplar una placa escrita en hebreu en aquesta mateixa via.
La jueria barcelonina va viure el seu moment més tràgic en 1391, quan va ser assaltada i molts dels seus habitants assassinats. Uns altres van ser obligats a convertir-se i la resta es van dispersar, fins que els jueus van ser definitivament expulsats el 1492 pel rei Ferran.
Tot i que la petjada hebrea a Barcelona es va intentar fer desaparèixer, alguns vestigis han aconseguit sobreviure, i no només a l'antic recinte, al costat de la Generalitat.
Una d'aquestes sorprenents restes poden contemplar-se en els murs del Palau del Lloctinent, entre la catedral i la plaça del Rei. Va ser construït a mitjans del segle XVI i un dels materials que es van utilitzar van ser les pedres de l'antic cementiri jueu que es trobava a Montjuïc, d'on procedeix el nom de la muntanya.
Així, algunes de les pedres que formen les façanes de la plaça del Rei i de la plaça Sant Iu, davant de la porta de la catedral del mateix nom, contenen inscripcions hebrees que formaven part d'antics enterraments. Text: X.Casinos/LV/R.Novoa · Fotografia: X.Casinos
