El proper dimarts 30 de setembre es presenta a Barcelona "Franco, cómplice del Holocausto" del periodista Eduardo Martín de Pozuelo a l'Espai Catai, un llibre que analitza cables secrets i documents d'intel·ligència de l'OSS i l'MI-6 que prova el col·laboracionisme de Franco amb l'Holocaust
25/09/2014 || Catai Tours/Bantu i l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel (ARCCI) han organitzat pel proper dimarts la presentació del llibre d'Eduardo Martín de Pozuelo que desmunta la teoria per la qual Franco va salvar jueus d'origen sefardita de l'Holocaust.
Per a aquest periodista ha estat impossible llegir documents secrets nazis relatius a Espanya i l’Holocaust i no sentir-se molt malament. En els arxius d’EE.UU i molt especialment en els del Regne Unit hi ha un fons de milers i milers de papers trobats a Alemanya que mostren un darrere l’altre que Espanya fou còmplice per acció i omissió de l’Holocaust. No hi ha excuses. No serveix de res dir que Franco no sabia el que succeïa amb els jueus. És mentida. Ho va saber fins i tot per conducte oficial. És més, els nazis, que van fixar amb precisió industrial els seus terminis d’extermini, van tenir amb el seu amic Franco la deferència d’atorgar-li diverses moratòries perquè el règim pogués fer-se càrrec dels jueus que els censos nacionalsocialistes consideraven espanyols i, fins i tot, dels que Franco tingués a bé salvar espanyols o no. No va voler fer-ho però va exigir els seus bens per escrit.
Es pot argumentar que va haver-hi jueus salvats per espanyols i fins i tot per Franco. En efecte, en va haver-hi en un nombre molt difícil de calcular, però en tot cas ínfim en relació a la magnitud de la catàstrofe que suposa la Shoah. Però, a més succeeix que els jueus que es van salvar per mediació espanyola ho van fer per l’actitud heroica i estrictament personal d’un grapat de diplomàtics i funcionaris espanyols que van actuar en contra de les directrius del govern espanyol per molt que encara hi hagi autors que tracten de mostrar la bondat franquista en aquest i altres temes.
Però la realitat és tossuda. Només cal preguntar quin sentit té l’existència de camins clandestins pel Pirineu fins a Barcelona o Madrid o xarxes secretes de salvació per Espanya si Franco ajudava als jueus?
Tanmateix, és cert que hi ha alguns jueus salvats per mediació governamental franquista, però atenció! només després que els Estats Units i la Gran Bretanya pressionessin a un Franco que acabava de cometre grans errors polítics en la seva falsa neutralitat.
Una anècdota sobre aquest extrem. Quan després d’un error polític grandiós que va suposar un ultimàtum aliat contra Franco, aquest, espantat per l’amenaça aliada, va intercedir davant dels seus amics alemanys perquè li lliuressin 360 jueus de Salònica que es trobaven tancats al camp de Bergen Belsen. Els nazis van acceptar la proposta per evitar ser acusats de crueltat i, aleshores, el govern espanyol demanà que els hi entreguessin de 15 en 15, de tal manera que quan arribessin els 15 primers, els següents 15 jueus ja haguessin marxat del territori peninsular espanyol. La petició fou considerada absurda fins i tot pels nazis. Finalment, aquests jueus procedents de Bergen Belsen van arribar a Barcelona en dos trens creient que li devien la vida a Franco. I així, amb mitges veritats i falsedats, es va construir una llegenda de Franco salvador de jueus que, paradoxalment, va compaginar amb el tediós missatge sobre el seu “contuberni judeomaçònic i comunista” sense que ningú es fes preguntes sobre què va passar en realitat.
Eduardo Martín de Pozuelo i Dauner (La Jonquera, 1952) és Redactor en Cap i Coordinador de l’Àrea informativa de Terrorisme de La Vanguardia i, com ell mateix diu, és sobretot periodista vocacional.
Va viure i estudiar a Madrid començant la seva trajectòria professional en el desaparegut diari Pueblo, on s’inaugurà amb una entrevista a Salvador Dalí a Port Lligat.
Al llarg dels anys de periodista investigador, ha convertit part dels seus treballs en llibres com la presència de la màfia a Espanya, la corrupció espanyola, els desapareguts durant les dictadures d’Argentina i Xile, la zona més fosca del franquisme i l’aventura dels espies espanyols a favor dels aliats.
També ha informat de processos històrics entre els quals destaquen el judici a Roma contra Ali Agca per l’atemptat contra el Papa Joan Pau II, o a Palerm del maxiprocés contra 450 mafiosos per l’assassinat del jutge Giovanni Falcone.
A nivell docent, Eduardo Martín de Pozuelo ha impartit cursos de periodisme d’investigació a la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Blanquerna. També és ponent habitual en els cursos d’estiu de la Universidad Complutense, de la Universidad de Jaén i de la Universidad Rey Juan Carlos.
Com a reconeixement a la seva valuosa investigació periodística, ha rebut premis com l’Ortega y Gasset, el Ciutat de Barcelona, l’Ondas, el Reina Sofía, l’Internacional de Periodismo Rey de España o el Raoul Wallenberg. Text: B.Roca-Solanes/ARCCI · Fotografies: Arxiu/Google
QUAN: Dimarts, 30 de setembre de 2014 a les 19:30 h.
ON: Espai Catai. Via Augusta 1-3. Barcelona.
Accés lliure
Es pot argumentar que va haver-hi jueus salvats per espanyols i fins i tot per Franco. En efecte, en va haver-hi en un nombre molt difícil de calcular, però en tot cas ínfim en relació a la magnitud de la catàstrofe que suposa la Shoah. Però, a més succeeix que els jueus que es van salvar per mediació espanyola ho van fer per l’actitud heroica i estrictament personal d’un grapat de diplomàtics i funcionaris espanyols que van actuar en contra de les directrius del govern espanyol per molt que encara hi hagi autors que tracten de mostrar la bondat franquista en aquest i altres temes.
Però la realitat és tossuda. Només cal preguntar quin sentit té l’existència de camins clandestins pel Pirineu fins a Barcelona o Madrid o xarxes secretes de salvació per Espanya si Franco ajudava als jueus?
Tanmateix, és cert que hi ha alguns jueus salvats per mediació governamental franquista, però atenció! només després que els Estats Units i la Gran Bretanya pressionessin a un Franco que acabava de cometre grans errors polítics en la seva falsa neutralitat.
Una anècdota sobre aquest extrem. Quan després d’un error polític grandiós que va suposar un ultimàtum aliat contra Franco, aquest, espantat per l’amenaça aliada, va intercedir davant dels seus amics alemanys perquè li lliuressin 360 jueus de Salònica que es trobaven tancats al camp de Bergen Belsen. Els nazis van acceptar la proposta per evitar ser acusats de crueltat i, aleshores, el govern espanyol demanà que els hi entreguessin de 15 en 15, de tal manera que quan arribessin els 15 primers, els següents 15 jueus ja haguessin marxat del territori peninsular espanyol. La petició fou considerada absurda fins i tot pels nazis. Finalment, aquests jueus procedents de Bergen Belsen van arribar a Barcelona en dos trens creient que li devien la vida a Franco. I així, amb mitges veritats i falsedats, es va construir una llegenda de Franco salvador de jueus que, paradoxalment, va compaginar amb el tediós missatge sobre el seu “contuberni judeomaçònic i comunista” sense que ningú es fes preguntes sobre què va passar en realitat.
Eduardo Martín de Pozuelo i Dauner (La Jonquera, 1952) és Redactor en Cap i Coordinador de l’Àrea informativa de Terrorisme de La Vanguardia i, com ell mateix diu, és sobretot periodista vocacional.
Va viure i estudiar a Madrid començant la seva trajectòria professional en el desaparegut diari Pueblo, on s’inaugurà amb una entrevista a Salvador Dalí a Port Lligat.
Al llarg dels anys de periodista investigador, ha convertit part dels seus treballs en llibres com la presència de la màfia a Espanya, la corrupció espanyola, els desapareguts durant les dictadures d’Argentina i Xile, la zona més fosca del franquisme i l’aventura dels espies espanyols a favor dels aliats.
També ha informat de processos històrics entre els quals destaquen el judici a Roma contra Ali Agca per l’atemptat contra el Papa Joan Pau II, o a Palerm del maxiprocés contra 450 mafiosos per l’assassinat del jutge Giovanni Falcone.
A nivell docent, Eduardo Martín de Pozuelo ha impartit cursos de periodisme d’investigació a la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Blanquerna. També és ponent habitual en els cursos d’estiu de la Universidad Complutense, de la Universidad de Jaén i de la Universidad Rey Juan Carlos.
Com a reconeixement a la seva valuosa investigació periodística, ha rebut premis com l’Ortega y Gasset, el Ciutat de Barcelona, l’Ondas, el Reina Sofía, l’Internacional de Periodismo Rey de España o el Raoul Wallenberg. Text: B.Roca-Solanes/ARCCI · Fotografies: Arxiu/Google
QUAN: Dimarts, 30 de setembre de 2014 a les 19:30 h.
ON: Espai Catai. Via Augusta 1-3. Barcelona.
Accés lliure
