ANÀLISI: ISIS i Hamàs treuen avantatge tàctic a Estats Units i Israel

Encara que diferents en molts aspectes, els dos conflictes més actius del Pròxim Orient i lliurats pels EUA al nord de l'Iraq contra l'Estat islàmic (ISIS/ISIL), i per part d'Israel contra Hamàs a la Franja de Gaza, tenen massa trets en comú

10/08/2014 || El creuament de braços durant anys amb els fonamentalistes islàmics ha permès a Al-Qaida esdevenir una amenaça a l'Iraq i a Hamàs ser-ho a la franja de Gaza. El govern d'Obama va arronsar les espatlles quan Al-Qaida va començar a avançar, primer a Síria i després a l'Iraq. A Israel, ni tan sols els atacs aeris ocasionals contra Gaza han servit ja que el govern de Benjamin Netanyahu ha descuidat intervenir quan Hamàs va construir un vast arsenal de coets i un imperi del terror sota terra, com l'exdirector de la intel·ligència militar israeliana (AMAN,) Amos Yadlin, va admetre públicament la setmana passada.

Quan, a mitjan 2013, el comandant de l'ISIS Abu Bakr Al-Baghdadi executa un important moviment tàctic mitjançant la reubicació de tota la seva força de Síria cap a l'Iraq, Washington no es va ni immutar -ni tan sols quan al gener de 2014 els islamistes es van fer càrrec de la província occidental iraquiana d'Anbar sense resistència i una filera de ciutats importants, incloent Fal·lujah i Tikrit. Divisions blindades de l'exèrcit iraquià, a més, en lloc de resistir a l'avenç despietat dels islamistes van recular llegant la força de la conquesta als gihadistes i deixant pel camí armament nord-americà en quantitats desbordants. Barack Obama tampoc va veure cap causa urgent per intervenir, tot i que per llavors era obvi que aquest botí estava destinat no només per subjugar Bagdad, sinó que també per injectar-lo a la guerra de Síria i abastir les properes operacions que planeja l'ISIS/ISIL que no són altres que, a banda de Síria i l'Iraq, sotmetre també Jordània, Aràbia Saudita i en algun moment, Israel també.

El president dels Estats Units finalment va decidir actuar quan els soldats d'Al·là van començar a marxar cap a les portes d'Irbil, capital de la República kurda semiautònoma de l'Iraq (KRG). Divendres 8 d'agost, un parell d'avions de combat i avions no tripulats dels Estats Units va entrar en acció tardana per frenar l'avenç de l'ISIS. Des de la CIA, a més, s'ha filtrat que caces francesos Mirage F-1 amb base a Al-Marfaq (Jordània) també han participat donant suport operatiu als caces americans, quelcom que no ha arribat a la llum pública. De fet, segons el comunicat del Pentàgon emès abans-d'ahir, dos F-18 de la US Navy adscrits al portaavions USS George H.W. Bush (V Flota/Golf Pèrsic) van llançar bombes guiades per làser a una "peça d'artilleria mòbil" que colpejava forces kurdes que defensen Irbil, "on els Estats Units tenen equips militars". Una hora després quatre F-18 van fer blanc en un comboi de set vehicles i una posició de morter de l'ISIS prop d'Irbil, fent servir vuit bombes més.

Així les coses, els Estats Units semblen estar caient en el mateix error de judici fet per Israel amb l'Operació Marge Defensiu, és a dir, suposar que els atacs aeris són capaços d'acabar amb el perill terrorista islamista. Aquesta lliçó l'hauria d'haver après ja Washington de l'experiència a l'Afganistan, Pakistan, Iemen i, últimament, Gaza. I tot perquè el president Obama es nega a posar boots on the ground a l'Iraq, en concret, les forces d'operacions especials, perquè això podria revertir en el que ell considera el seu "èxit" davant la comunitat internacional: la retirada de l'exèrcit nord-americà de l'Iraq. Èxit o fracàs ens preguntem nosaltres veient les dures imatges que arriben dels gihadistes de l'Estat Islàmic.

Altrament, i per raons molt diferents, els líders israelians es van abstenir d'enviar forces especials a l'interior de la franja de Gaza per eliminar l'alt comandament de Hamàs i els pricipals dipòsits de míssila. A causa d'aquests factors comuns, les dues campanyes, tant la nordamericana com l'israeliana estan destinades a compartir un resultat comú: la voluntat d'Al-Qaida de prosseguir endavant amb l'Iraq per una banda i a Hamàs el seguir disparant míssils contra la població israeliana en un conflicte que no acabarà en el curt termini.

L'altre fil conductor menys obvi és el què trobem a Irbil. I no per la desconeguda "connexió" de la ciutat que fou residència de la reina jueva Heleni, dona de Monobaz I. A Irbil, dos patrons poderosos com són els EUA i Israel han estat els responsables de forjar amb formació i finançament la Peixmerga, l'exèrcit nacional de la KRG. Amb estacions de la CIA i el Mossad a la capital de la KRG els generals kurds poden presumir d'haver rebut assessorament estratègic de la Companyia i l'Institut per colpejar els islamistes. No obstant això, aquest avenç amenaçant de l'Estat Islàmic continua sense aturador i l'exèrcit kurd està mostrant els primers signes de defalliment de la mateixa manera que succeí amb les divisions iraquianes en l'anterior envestida de l'ISIS. La sensació de fatalitat a Irbil és tal que els EUA i Israel estan preparant-se per evacuar el seu personal militar i d'intel·ligència.

Cada vegada és més evident que els avions de combat i els drones són les armes equivocades per aturar el gihadistes d'Al-Qaida a l'Iraq o els de Hamàs i la Gihad Islàmica a Gaza, condemnant-se tant Estats Units com Israel a una guerra de desgast.

En conclusió, els fonamentalistes islàmics d'Iraq i Gaza, que lluiten en camps de batalla separats per 1.327 quilòmetres de distància, han guanyat avantatge tàctic tant a Estats Units com a Israel. El president Obama i el primer ministre Benjamin Netanyahu haurien de reflexionar sobre les tàctiques que estan fent servir per aturar l'avenç islamista abans que sigui massa tard. Text: R.Novoa/G.Shamis/D.Salem · Fotos: Debkafile/Al-Arabiya/Google · Vídeo: US Central Command/CENTCOM