La periodista espanyola Àngels Barceló enfotent-se'n de la violència que pateix la dona palestina a Gaza.
Benvolguts senyors responsables de la cadena SER,
El programa Hora 25, de Angels Barceló, va emetre un programa des de Gaza en què decidia centrar-se en el dolor dels civils, tantes vegades oblidats enmig dels conflictes. Com a organisme que observa i analitza els mitjans respecte a Orient Mitjà, el seu programa ens ha resultat molt preocupant, ja que en partir de testimonis polititzats i partidistes, ha presentat una visió totalment parcial i equivocada de la realitat. En primer lloc, per ser un programa preocupat pel benestar dels gazatíes, crida l'atenció que no es realitzés una sola menció a qui governa a Gaza: el grup Hamàs, considerat terrorista pels Estats Units, o la Unió Europea. No només responsable del llançament de milers de coets sobre el sud d'Israel i de l'assassinat de més de 1.000 israelians (una mica del que ells mateixos es vanaglorien), sinó un grup fonamentalista religiós que discrimina les dones, assetja els cristians, assassina oponents polítics o manté els crims d'honor. ¿Hamàs no té cap responsabilitat en el patiment que viuen els seus civils? Com es pot parlar de Gaza sense explicar el règim legal, religiós, social de Hamas? És clar que, segons la presentadora, de no ser per Israel, Gaza seria un "paradís". Per cert que, respecte a la situació de les dones a Gaza, encara no acabo d'entendre què li va fer tanta gràcia la senyora Barceló quan una de les entrevistades (àudio segona part del programa: 11.50 - 12.20) li explicava que si les dones palestines no volen tenir més fills, el marit es casa amb altres. Això no seria denunciable a Espanya? El que és dolent per a la dona espanyola és simpàtic i divertit per a la dona gazatí? D'altra banda, el programa aporta dades completament falses. Per exemple afirma que "" no entren béns i és molt difícil sortir de Gaza ", quan la realitat és ben diferent. Només del 25 al 31 de maig 4.377 persones i 1.270 camions carregats d'aliments creuar a través del pas d'Eretz. Tampoc és cert, tal com assegura un testimoni del programa, que la frontera d'Egipte estigui controlada per Israel. Egipte forma part independent, activa i voluntària del bloqueig, afirmar el contrari és desconèixer la regió i un insult als egipcis. Durant el programa no es va realitzar un sol esment a la legalitat del bloqueig, avalat per l'Informe Palmer de l'ONU. Més aviat el contrari, es dóna a entendre que és il · legal des d'una perspectiva del dret internacional. Una cosa totalment fals. I aquesta omissió voluntària és la que els permet repetir el mantra constant que Gaza està ocupada. Com els mateixos responsables del programa són conscients, asseguren que és una altra forma d'ocupació, fins i tot més perjudicial. Tot el programa es basa en la crueltat del bloqueig, però no s'explica que Hamàs té la clau per posar fi. La comunitat internacional (sí, no només Israel) simplement li demana que compleixi les tres exigències del Quartet per al Pròxim Orient: reconèixer Israel, renunciar a la violència i acceptar els acords palestí-israelians previs. Hamàs es nega. És que no hi havia ningú per corregir quan s'assegura que els palestins són disparats quan s'acosten a la frontera? Encara que una participant confessa que són franctiradors professionals i que si volguessin els haguessin matat. ¿Barceló no sap que després de l'enfrontament bèl · lic al novembre del 2012, Hamas i Israel, sota mediació egípcia van pactar una zona fronterera de seguretat i vetada? Tampoc sap que no es tracta d'un mur de formigó sinó de barreres amb reixes i obstacles físics el que separa Israel de Gaza? Per cert que en el programa es va elogiar la "resistència". "Resistir és la seva manera de somiar", va afirmar la periodista. ¿Destrossar famílies de civils amb homes bomba i míssils de 80 km d'abast és la seva forma de somiar? I com és possible parlar de Gaza i el bloqueig sense citar el segrest del soldat Gilad Shalit el 2006 que durant cinc anys i quatre mesos va estar segrestat per Hamas sense rebre una sola visita de la Creu Roja? Però és que les víctimes israelianes van ser un silenci eloqüent en el programa. Una periodista del nivell de Barceló no hauria de fer una mínima menció a aquestes altres víctimes? Una altra dada curiosa: només començar el programa, la presentadora assegura que és difícil sortir de Gaza a Israel per tractament mèdic i que alguns gazatíes fins i tot prefereixen morir. Irònicament, unes hores abans l'agència AP informava que Israel va permetre l'entrada de la sogra del líder de Hamàs a Gaza, Ismaïl Hania per ser tractada per un càncer. El mateix líder que va demanar pocs dies abans la destrucció d'Israel. Ni una paraula dels milers de palestins que són tractats als hospitals israelians. D'altra banda, a ningú li resulta estrany que hi hagi palestins vivint com a refugiats a Gaza? No està Gaza governada per palestins? No els planteja això mínimes dubtes als periodistes respecte a la tasca de la UNRWA? Queden més moltes coses en l'aire que no acaben d'aclarir. Quina va ser la "col · laboració" de la UNRWA al programa? És que ho va pagar aquesta organització? No caldria deixar clar això? I per què no s'explica, Isabel Pérez una de les veus entrevistades treballa per Hispan TV, el mitjà oficial iranià? El país que dóna armes a Hamas i la Jihad i que finança a les famílies de "màrtirs". No és rellevant aquesta dada? La situació de Gaza és dramàtica i difícil. Però cal entendre les causes, orígens i culpables. Obviar els fets per enllaçar unes cuatas frases boniques no és periodisme. L'absència total de veus israelians que puguin matisar les acusacions constants, i d'explicació de com s'ha arribat a aquesta situació converteix aquest programa en un mer exercici propagandístic. Alguna cosa no només al servei de la UNRWA, sinó també de Hamas. Per descomptat, la SER té tot el dret del món a fer propaganda de qui li vingui de gust, però no disfressant d'informació, i sobretot, no transmetent falsedats. Si en algun moment, vostès volguessin contrastar la informació, estarem encantats de poder oferir dades concretes, no propaganda.
Masha Gabriel
Directora de revista El Medio Oriente
