Israel a Catalunya ha adreçat avui una carta al responsable d'Adif de l'Estació de Sants per a demanar-li que ignori com fins ara ha fet les pretensions del col·lectiu racista BDS que s'emmiralla en les polítiques de boicot contra els jueus de l'Alemanya nazi i la Lliga Àrab
16/03/2014 || Israel a Catalunya s'ha adreçat a ADIF atès que des de fa uns mesos, el col·lectiu racista BDS està coaccionant per a què ADIF faci fora de l'Estació de Sants una botiga de l'empresa israeliana Premier que es dedica a la comercialització de productes cosmètics del Mar Mort. Aquestes coaccions, que han estat comunicades pel nostre col·lectiu a la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra, van tenir el seu moment més àlgid el proppassat divendres 14 de març de 2014 quan una quinzena de membres d'aquest col·lectiu racista i xenòfob van irrompre a l'Estació de Sants, megàfon en mà, per a fer una acció d'“escratxe” contra aquesta botiga.
La campanya de BDS contra Israel té, segons explica un document del Centre Simon Wiesenthal, llargues arrels que es remunten fins al boicot dissenyat per la Lliga Àrab quan l'any 1945 van iniciar el boicot dels béns i serveis “sionistes” en el Mandat Britànic de Palestina. Està inspirada també en les sagnants revoltes àrabs de 1929 contra els jueus de Terra Santa.
Simultàniament, durant la dècada de 1920, els nazis van llançar la seva campanya de boicot contra els negocis jueus. Aquesta campanya no es va limitar a l'acció d'agitadors de carrer, sinó que va tenir ressò en els campus universitaris, on el 76% de la unió d'estudiants d'Alemanya va votar per excloure els jueus (fins i tot a aquells que s'havien convertit al cristianisme). El text del Centre Simon Wiesenthal apunta que la campanya de boicot nazi també es va estendre més enllà de les fronteres alemanyes. A Polònia, per exemple, el cardenal August Hlond va cridar a boicotejar els jueus. De l'altre costat de l'Atlàntic, al Quebec, els nacionalistes franc-canadencs van prendre la iniciativa en l'organització de boicots.
L'Enciclopèdia del Museu Memorial de l'Holocaust dels Estats Units indica, al seu torn, que encara que l'operació de boicot nacional organitzada pels caps locals del Partit Nazi va durar només un dia i va ser ignorada per molts alemanys individuals, va marcar el començament d'una campanya nazi a tot el país contra tota la població jueva d'Alemanya. Tots sabem en què va derivar tot aquell boicot i odi contra els jueus: els camps d'extermini i les cambres de gas.
Per això cal denunciar el model d'actuació d'aquesta organització racista antijueva, el BDS, que a més, exonera els palestins de tota responsabilitat en el conflicte àrabo-israelià actual, llevant de l'equació qualsevol menció al terrorisme i la seva vinculació amb la Gihad, Al-Qaida o grups pròxims al xiïsme pro-iranià, la corrupció, la censura, la intransigència negociadora, la situació de la dona, etc... alhora que fa passar les conseqüències del conflicte per les causes. La malanomenada “ocupació” que al·leguen (alguna cosa d'altra banda no tan clara, per més que es repeteixi) no és la causa del conflicte, sinó una conseqüència del mateix, que va començar amb el rebuig dels àrabs a la partició de la part occidental de la Palestina geogràfica el 1947.
El 15 de maig de 1948, mentre els britànics concloïen la seva retirada del Mandat de Palestina i Israel proclamava la seva independència, cinc exèrcits àrabs envaïen Palestina i, colze a colze amb les milícies palestines, complien les seves amenaces de guerra contra Israel. Els àrabs van pensar que guanyarien amb facilitat, que seria una “massacre”, tal com ho va expressar Azzam Pasha, secretari general de la Lliga Àrab:
“Aquesta guerra serà una guerra d'extermini i una massacre transcendental, de la qual es parlarà com de les massacres mongoles i de les Croades”.
El resultat d'aquesta guerra va ser l'ocupació de Judea i Samària (posteriorment anomenada Cisjordània pel Regne Haxemita de Jordània) per part de Jordània, i de Gaza per part d'Egipte. Cap dels dos estats es va plantejar en cap moment la creació d'un estat àrab palestí en els territoris per ells ocupats.
En definitiva, aquesta campanya de boicot dels racistes de BDS contra Premier i ADIF, diguin el que diguin els seus promotors, només té un objectiu real, assumit i ben madurat, que és deslegitimar l'Estat d'Israel com a tal, l'únic estat jueu del món. És el que vol dir, implícitament, la comparació amb la Sudàfrica de l'apartheid que fan servir. És, també, el que vol dir explícitament la retòrica antisionista que serveix de denominador comú a tots els moviments constitutius del BDS. I és per això que aquesta campanya racista contravé, en efecte, les formes, les regles i les lleis del dret internacional.
És per aquest motiu que tenim a bé de demanar-li que ignori com fins ara ha fet les pretensions d'aquest col·lectiu racista que s'emmiralla en les polítiques de boicot contra els jueus de l'Alemanya nazi i la Lliga Àrab posant-nos al seu servei i al de les autoritats policials i judicials en tot allò que podem col·laborar per evitar més actes racistes i discriminatoris com el que BDS celebrà sense la seva autorització el proppassat divendres a l'Estació de Sants. Text: R.Novoa
