_1123_-_Nucleare.jpg){kind=spacer}
Analitzem les 7
llacunes que afavoreixen un Iran nuclear després de l'acord signat a
Ginebra per les potències mundials
24/11/2013 || El primer acord nuclear
preliminar que les sis potències mundials (Estats Units, Rússia,
Xina, Regne Unit, França i Alemanya) han signat amb l'Iran la
matinada del diumenge de 24 novembre, ha suposat el final d'una
marató de quatre dies, que no ha tingut en compte els aspectes més
qüestionables del programa nuclear de l'Iran, és a dir, les seves
dimensions militars clandestines.
L'acord s'ha limitat als
aspectes relacionats amb l'enriquiment d'urani i llurs reserves.
També s'han ampliat les inspeccions que podrà fer l'ONU mitjançant
l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) ––però no
s'aplicaran, per exemple, als llocs nuclears ocults de l'Iran–– o
fins i tot a la base militar de Parchin, on Iran ja ha fet tests i
explosions relacionats amb les tecnologies nuclears.
Israel i Aràbia Saudita
estan recelosos i dubten ––amb raó–– de la capacitat de
l'oferta per congelar el programa nuclear de l'Iran que ha reafirmat
avui el president dels Estats Units, Barack Obama, a bombo i
platerets.
D'acord amb les nostres
fonts d'intel·ligència israelianes i saudites, enumerarem les 7
llacunes més evidents d'aquest acord:
1. Parchin:
Aquesta instal·lació iraniana es manté fora de la supervisió de
l'ONU. El president Obama i el secretari d'Estat John Kerry han
presumit després de la signatura de l'acord, que les inspeccions diàries de
l'OIEA tindran lloc a les instal·lacions nuclears de Fordo i Natanz.
No obstant això, els ulls de la intel·ligència occidental,
israeliana i saudita ja porten temps monitoritzant aquestes dues
instal·lacions sense cap acord de pel mig, mentre que Teheran sempre
ha negat i seguirà negant l'accés de l'OIEA a Parchin, on s'han fet
tests i explosions relacionats amb la tecnologia nuclear d'ús
militar.
2. Instal·lacions
nuclears secretes: Sota el títol de “Possibles Dimensions
Militars”, l'últim informe de l'OIEA ja va assenyalar que: “des
de 2002, l'Agència ha tornat cada vegada més preocupada per la
possible existència a l'Iran de programes nuclears no revelats i
clandestins, incloses les activitats relacionades amb el
desenvolupament d'una càrrega útil per a un míssil”. L'organisme
de control ha rebut informació que confirma activitats “relacionades
amb el desenvolupament d'un dispositiu explosiu nuclear”. A més,
la intel·ligència occidental, israeliana i saudita ha corroborat
aquest fet amb noves informacions obtingudes des de novembre de 2011.
La manca de cooperació de Teheran per investigar aquests fets no
s'esmenta en l'acord provisional de Ginebra, ni tampoc s'abordarà en
les negociacions dels propers sis mesos. O sigui que l'Iran seguirà gaudint de via lliure per
elaborar els seus caps nuclears amb els quals pot armar els seus míssils
de llarg abast Shahab-3.
3. Bombes nuclears brutes: Iran, a més, no necessita d'una bomba nuclear convencional o de míssils amb ogives per atacar Israel. Durant dècades, Teheran ha estat treballant en el perfeccionament de centenars de bombes brutes, com a part del seu programa nuclear, mitjançant l'addició de plutoni o urani enriquit a les bombes convencionals. Aquestes armes són fàcils de fer i fàcils d'utilitzar. En mans de Hesbol·là i altres organitzacions terroristes xiïtes a Síria o l'Iraq, per exemple, podrien ser emprades per atacar Israel sense una vinculació aparentment clara i directa amb el règim iranià. Aquesta amenaça també ha estat obviada per les sis potències a Ginebra
4. “Rollback”: Mentre que el president Obama ha presentat l'acord com un primer pas cap a la congelació o fins i tot el retrocés en “aspectes clau” del programa nuclear iranià, el fet és que, sempre que es permeti a l'Iran enriquir urani, tot i que aquest enriquiment es limiti al 5%, els aiatol·làs podran lliurement saltar-se sense control aquest límit i produir la major quantitat possible de material fissible com i quan vulguin. Ras i curt: això s'assembla més a una “posada al dia” del programa nuclear iranià que no pas una congelació i llur posterior eradicació.
5. Enriquiment:
Obama i Kerry han afirmat que el nou acord no reconeix el dret de
l'Iran a enriquir urani. Immediatament han estat desmentits pel
president i el negociador iranià, així com pel ministre de
Relacions Exteriors rus, Sergei Lavrov. Llavors, la pregunta que ens fem és: de què estem
parlant doncs? Si l'Iran ha guanyat el reconeixement d'aquest dret ––que
vulneraria de iure els darrers articles del Tractat de
No-Proliferació Nuclear (TNP)–– això suposa que qualsevol potència
nuclear pot començar a violar el TNP i començar a enriquir
urani a gran escala amb vist-i-plau de les grans potències. I
hem d'afegir que no hi ha cap punt de l'acord de les sis potències
on s'estipuli que l'Iran assumeix el Protocol Addicional del TNP facultant
així als signants poder efectuar inspeccions sorpresa quan vulguin.
6. Centrifugadores:
Iran s'ha compromès a no afegir centrifugadores suplementàries a
les seves instal·lacions d'enriquiment d'urani, d'acord amb el què
ha afirmat el president Obama. Sensu contrari, no hi ha cap acord en allò
relacionat amb el manteniment de la seva producció actual d'urani enriquit. Això significa a efectes pràctics que en l'interregne de sis mesos que s'obre a partir d'ara per negociar
un acord nuclear integral, Teheran ha guanyat un temps vital ––mig
any–– que l'ajudarà a disposar de suficients centrifugadores que incrementaran exponencialment la seva producció d'urani enriquit.
7. Salt al no-res: En conseqüència, lluny de mantenir el programa nuclear iranià en la fotografia
estàtica que pugui presentar a dia d'avui (o congelat), com
s'afirma des de la Casa Blanca, l'Iran és totalment lliure
d'augmentar la producció de les seves centrifugadores i optimitzar i augmentar
el seu estoc d'urani enriquit al 3,5%, acumulant d'aquesta manera el
material fissible suficient per millorar la seva capacitat de produir
suficient urani enriquit que el facultarà per desenvolupar amb gran
velocitat una bomba nuclear d'amagatotis als ulls d'ésser detectada per
part de l'OIEA o de la intel·ligència occidental fins que sigui
massa tard.
Vist des d'Israel i fora
de sintonia general de celebració vista a Ginebra i Washington, el primer
ministre Benjamin Netanyahu ha advertit que aquest acord no
obstaculitzarà la capacitat de l'Iran d'obtenir una arma nuclear i
ha desafiat les paraules del president Obama, que considera que aquest
acord és un “èxit històric”. Netanyahu ha qualificat la tasca d'Obama en aquest afer com un “error històric”, que no obliga Israel. Israel, ha reblat el premier
israelià, “manté amb determinació el seu dret a
l'autodefensa contra un règim que anhela i treballa per a
destruir-nos. Com a primer ministre em comprometo a no permetre que
l'Iran obtingui la bomba atòmica” ha dit amb contundència.
Finalment, el cap
de la diplomàcia russa, Sergei Lavrov, ha manifestat que “tenint present el conjunt
de circumstàncies, no hi ha perdedors [a l'acord de Ginebra]: totes
les parts en són guanyadores” ––una visió seriosament
qüestionada per Israel, Aràbia Saudita i la majoria dels governs del Pròxim Orient. Text: R.Novoa/Debkafile · Vídeo: Televisió
Iraniana: Simulació d'un atac a Israel emès fa pocs dies ·
Fotografia: AsiaNews/FAS-Globalsecurity
 |
Rubèn Novoa i Arranz Editor d'Israel a Catalunya Segueix a @rnovoa |
