Twitter lliurarà a la justícia
francesa les dades susceptibles de permetre la identificació dels que se
serveixen de l'anonimat de la xarxa per difondre piulades antisemites
Twitter va lliurar a la justícia
“dades susceptibles de permetre la identificació d'autors” de
missatges antisemites després de diversos mesos de batalla judicial
davant d'associacions de defensa dels Drets Humans a França. La
xarxa social nordamericana ha anunciat avui que ha lliurat aquestes
dades a la justícia francesa, el que “posa fi al litigi” amb la
Unió d'Estudiants Jueus de França (UEJF) i quatre associacions més:
J'accuse! (Acció Internacional per la Justícia), SOS Racisme, el
Moviment contra el Racisme i per l'Amistat entre els Pobles (MRAP) i
la Lliga Internacional contra el Racisme i l'Antisemitisme (LICRA).
Després que a l'octubre 2012 es
difonguéssin a Twitter missatges antisemites amb el hashtag
#unbonjueu #unjueumort, les cinc associacions van enviar a Twitter
una citació de compareixença d'urgència el mes següent.
Les parts “van acordar prosseguir
activament seva col·laboració per lluitar contra el racisme i
l'antisemitisme, de conformitat amb les seves respectives
legislacions nacionals”, van assenyalar Twitter i LICRA en sengles
comunicats. Aquesta col·laboració té com a objectiu, en
particular, prendre “mesures per millorar l'accessibilitat dels
procediments de notificació de tuits il·legals”.
Per la seva banda, el president de la
UEJF, Jonathan Hayoun, va dir que aquest acord és una “gran
victòria en la lluita contra el racisme i l'antisemitisme” i “un
gran pas en la lluita contra el sentiment d'impunitat a Internet”.
“Aquest acord ens recorda que no
podem fer qualsevol cosa a Internet. Twitter ja no serà un carrer
per racistes i antisemites on el seu anonimat està protegit per les
xarxes socials”, va declarar Hayoun a l'agència de notícies
France Press.
L'advocat de la UEJF, Stéphane Lilti,
ha subratllat que aquest acord, que posa fi a les demandes
presentades per aquestes associacions contra Twitter a França,
“permet principalment acabar amb el sentiment d'impunitat que
perdurava en aquesta xarxa. És un precedent que podrà utilitzar
qualsevol internauta”. Segons ell, aquest acord està compost de
dues parts: la primera es refereix a la transmissió de les dades,
que ja es va dur a terme, i la segona es refereix a una modificació
de la interfície perquè sigui més simple notificar missatges
il·legals.
En efecte, Twitter es negava a crear
una plataforma en la qual els usuaris podrien assenyalar missatges
il·legals, com és el cas en altres xarxes socials. A finals de
gener d'enguany, un tribunal de París va ordenar a Twitter comunicar
les informacions que permetrien “identificar a qualsevol persona
que hagi contribuït a crear tuits clarament il·legals”. Una
resolució executòria malgrat la voluntat de Twitter d'apel·lar. En
incomplir l'ordre judicial, la xarxa social i el seu president, Dick
Costolo, van ser acusats penalment al març per la UEJF, que van
exigir addicionalment 38,5 milions d'euros per ser donats al Memorial
de l'Holocaust. El passat mes de juny, el Tribunal d'Apel·lació de
París va constatar que Twitter no havia lliurat les dades exigides i
va desestimar la seva apel·lació.
Coincidint amb la polèmica provocada
per l'increment de tuits homofòbics durant el debat sobre el
matrimoni homosexual a França, Twitter es va veure obligada a cedir
davant la pressió d'associacions. Finalment, Twitter ha entregat a
la justícia francesa les “dades susceptibles de permetre la
identificació d'autors” de missatges antisemites després de
diversos mesos d'una batalla judicial davant associacions de defensa
de Drets Humans a França, un precedent legal que obre la via als
ciutadans nord-catalans a actuar judicialment contra els usuaris
espanyols que inunden la xarxa amb hashtags catalonofòbics com ara
el #putoscatalanes de fa pocs dies. Text: R.Novoa/France Press ■
Fotografia: Ph7Labs