Forcadell, Puigdemont i Colau demanen combatre l'odi i la intolerància perquè mai més no es pugui repetir l'Holocaust
#victimesholocaust @parlament_cat https://t.co/SwKQvA8WBk
— (((Israel in CAT))) (@IsraelCatalunya) 26 de gener de 2017
27/01/2017 || El Parlament ha commemorat aquest vespre el Dia Internacional en Memòria
de les Víctimes de l'Holocaust amb un acte institucional encapçalat
pels presidents de la Generalitat i el Parlament, Carles Puigdemont i
Carme Forcadell, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i en què s'han
encès sis espelmes en record dels col·lectius que van patir aquella
barbàrie. Puigdemont, Forcadell i Colau han situat l'odi i la
intolerància com a arrels de l'Holocaust i han demanat combatre'ls
perquè mai més no es pugui repetir.
Forcadell ha destacat la importància que els més joves coneguin l'Holocaust perquè puguin "veure i viure el món amb una mirada atenta" que els permeti "detectar les discriminacions, les llavors de l'odi i la intolerància". En aquest sentit, els ha instat a "no restar indiferents" i a no acceptar injustícies, com la dels "milers de persones que moren ofegades a la Mediterrània" o la dels refugiats que passen "el fred hivern europeu en campaments sense condicions". "Si no els veiem com a persones, si considerem que tenen menys drets pel seu origen, farem créixer la llavor del feixisme", ha advertit.
Puigdemont ha remarcat que cal que la societat sigui conscient que "si mai torna a haver-hi algun holocaust en serem responsables d'alguna manera". Així mateix, ha argumentat que "els holocausts no es creen el dia que es persegueix la primera víctima, sinó que comencen molt abans", i evitar-ho, ha dit, depèn de tothom. També ha apostat per construir un "món convivencial en pau", on cadascú, "pensi el que pensi i vingui d'on vingui, tingui l'oportunitat de fer possible el seu projecte de vida en llibertat".
A l'últim, Colau ha demanat "no abaixar la guàrdia davant l'antisemitisme, el negacionisme o les formes de racisme emergents a Europa i al món", i ha demanat "prendre consciència de l'enorme responsabilitat que Auschwitz ens ha deixat: no oblidar i actuar perquè mai més no es pugui tornar a repetir".
En l'acte també hi ha intervingut la portaveu de l'ambaixada d'Israel a Espanya, Hamutal Rogel Fuchs, que ha explicat que l'Holocaust es continua vivint a Israel com un "trauma nacional", i s'ha preguntat "com va poder passar i com el món va permetre que passés".
Espelmes del record
A l'inici de l'acte, s'han encès sis espelmes per recordar els col·lectius que van ser víctimes de l'Holocaust. En memòria dels jueus exterminats pels nazis, l'ha encesa el president de la Comunitat Israelita a Barcelona, Uriel Benguigui; en record dels infants que van perdre la vida a les cambres de gas, l'ha encesa el president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, Simón Montero; de les víctimes catalanes i de la resta de l'Estat assassinades als camps de concentració, Carmen Vidrier, en representació de l'Amical de Mauthausen; dels altres col·lectius perseguits pel nacionalsocialisme, el vicepresident de la Federació de Salut Mental de Catalunya, Ángel Urbina; dels homes i les dones que van arriscar la vida per salvar els perseguits, Sergi Cubell, del Casal Lambda, en nom del col·lectiu LGTBI, i dels supervivents que van trobar un refugi per refer la vida i mantenir la identitat, Rogel Fuchs.
La presidenta els ha anat lliurant les espelmes, i un cop enceses totes sis, juntament amb Puigdemont, Colau i els representants dels sis col·lectius, ha fet un minut de silenci, acompanyat amb una estrofa de la cançó 'Wiegala', de l'escriptora i compositora jueva Ilse Weber, assassinada a Auschwitz.
Estudiants
Per primera vegada, en l'acte d'enguany hi han intervingut alumnes de diversos centres de primària i batxillerat que han participat en la primera edició d'un projecte educatiu sobre l'Holocaust dut a terme per l'Àrea de Serveis Educatius del Parlament en col·laboració amb el Departament d'Ensenyament i el Memorial Democràtic. Durant el projecte, els estudiants han parlat amb representants dels col·lectius perseguits amb la finalitat de conèixer l'Holocaust i conscienciar-se així de la necessitat que mai més no es repeteixi res semblant.
Els alumnes dels Jesuïtes de Gràcia, de Barcelona, han intervingut en nom dels Testimonis de Jehovà i han recordat que "la ideologia feixista va portar a cometre una de les majors atrocitats de la humanitat, que no podem ni comprendre ni acceptar"; en nom dels instituts Pius Font i Lluís de Peguera, de Manresa, els alumnes han demanat, amb relació al col·lectiu LGTBI, que "no es trobin desemparats davant actes d'injustícia o d'atac"; els estudiants de l'Institut de Flix, en nom de les persones amb discapacitat, han denunciat "la violència, l'odi racial, la discriminació, els abusos del poder i la indiferència"; els de l'Institut Matadepera han explicat que el poble gitano va patir "un genocidi consentit per la comunitat internacional"; els de l'Institut d'Almenar han recordat les persones perseguides per motius polítics que durant l'Holocaust van patir "els pitjors crims de la humanitat", i els de l'Institut Olivar Gran, de Figueres, han traslladat el testimoni de diversos jueus perseguits pel nazisme.
Durant l'acte els alumnes del conservatori del Liceu Violeta Alarcón i Humberto Luna han interpretat, a l'inici, 'L'oreneta', d'Enric Morera, amb lletra de Josep Maria de Sagarra, i, al final, 'Youkali', del compositor alemany d'origen jueu Kurt Weill.
L'acte, que s'ha fet a l'auditori i ha presentat el periodista Ramon Pellicer, commemora l'alliberament, el 27 de gener de 1945, del camp d'extermini d'Auschwitz.
Assistents
Entre els assistents a l'acte hi havia el vicepresident primer, Lluís Maria Corominas; la secretaria primera, Anna Simó; els consellers de la Presidència, Neus Munté, d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, d'Interior, Jordi Jané, d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, i d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret; els presidents dels grups parlamentaris de JxSí, Jordi Turull, de C's, Inés Arrimadas, de CSQP, Lluís Rabell, i de la CUP, Mireia Boya; diputats de tots els grups parlamentaris; els cònsols dels Estats Units, Israel, Alemanya, Itàlia i Polònia, i representants de diverses entitats i associacions del país, inclosa Israel a Catalunya. Text i fotografia: (C) Parlament de Catalunya. Departament de Comunicació.
Forcadell ha destacat la importància que els més joves coneguin l'Holocaust perquè puguin "veure i viure el món amb una mirada atenta" que els permeti "detectar les discriminacions, les llavors de l'odi i la intolerància". En aquest sentit, els ha instat a "no restar indiferents" i a no acceptar injustícies, com la dels "milers de persones que moren ofegades a la Mediterrània" o la dels refugiats que passen "el fred hivern europeu en campaments sense condicions". "Si no els veiem com a persones, si considerem que tenen menys drets pel seu origen, farem créixer la llavor del feixisme", ha advertit.
Puigdemont ha remarcat que cal que la societat sigui conscient que "si mai torna a haver-hi algun holocaust en serem responsables d'alguna manera". Així mateix, ha argumentat que "els holocausts no es creen el dia que es persegueix la primera víctima, sinó que comencen molt abans", i evitar-ho, ha dit, depèn de tothom. També ha apostat per construir un "món convivencial en pau", on cadascú, "pensi el que pensi i vingui d'on vingui, tingui l'oportunitat de fer possible el seu projecte de vida en llibertat".
A l'últim, Colau ha demanat "no abaixar la guàrdia davant l'antisemitisme, el negacionisme o les formes de racisme emergents a Europa i al món", i ha demanat "prendre consciència de l'enorme responsabilitat que Auschwitz ens ha deixat: no oblidar i actuar perquè mai més no es pugui tornar a repetir".
En l'acte també hi ha intervingut la portaveu de l'ambaixada d'Israel a Espanya, Hamutal Rogel Fuchs, que ha explicat que l'Holocaust es continua vivint a Israel com un "trauma nacional", i s'ha preguntat "com va poder passar i com el món va permetre que passés".
Espelmes del record
A l'inici de l'acte, s'han encès sis espelmes per recordar els col·lectius que van ser víctimes de l'Holocaust. En memòria dels jueus exterminats pels nazis, l'ha encesa el president de la Comunitat Israelita a Barcelona, Uriel Benguigui; en record dels infants que van perdre la vida a les cambres de gas, l'ha encesa el president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, Simón Montero; de les víctimes catalanes i de la resta de l'Estat assassinades als camps de concentració, Carmen Vidrier, en representació de l'Amical de Mauthausen; dels altres col·lectius perseguits pel nacionalsocialisme, el vicepresident de la Federació de Salut Mental de Catalunya, Ángel Urbina; dels homes i les dones que van arriscar la vida per salvar els perseguits, Sergi Cubell, del Casal Lambda, en nom del col·lectiu LGTBI, i dels supervivents que van trobar un refugi per refer la vida i mantenir la identitat, Rogel Fuchs.
La presidenta els ha anat lliurant les espelmes, i un cop enceses totes sis, juntament amb Puigdemont, Colau i els representants dels sis col·lectius, ha fet un minut de silenci, acompanyat amb una estrofa de la cançó 'Wiegala', de l'escriptora i compositora jueva Ilse Weber, assassinada a Auschwitz.
Estudiants
Per primera vegada, en l'acte d'enguany hi han intervingut alumnes de diversos centres de primària i batxillerat que han participat en la primera edició d'un projecte educatiu sobre l'Holocaust dut a terme per l'Àrea de Serveis Educatius del Parlament en col·laboració amb el Departament d'Ensenyament i el Memorial Democràtic. Durant el projecte, els estudiants han parlat amb representants dels col·lectius perseguits amb la finalitat de conèixer l'Holocaust i conscienciar-se així de la necessitat que mai més no es repeteixi res semblant.
Els alumnes dels Jesuïtes de Gràcia, de Barcelona, han intervingut en nom dels Testimonis de Jehovà i han recordat que "la ideologia feixista va portar a cometre una de les majors atrocitats de la humanitat, que no podem ni comprendre ni acceptar"; en nom dels instituts Pius Font i Lluís de Peguera, de Manresa, els alumnes han demanat, amb relació al col·lectiu LGTBI, que "no es trobin desemparats davant actes d'injustícia o d'atac"; els estudiants de l'Institut de Flix, en nom de les persones amb discapacitat, han denunciat "la violència, l'odi racial, la discriminació, els abusos del poder i la indiferència"; els de l'Institut Matadepera han explicat que el poble gitano va patir "un genocidi consentit per la comunitat internacional"; els de l'Institut d'Almenar han recordat les persones perseguides per motius polítics que durant l'Holocaust van patir "els pitjors crims de la humanitat", i els de l'Institut Olivar Gran, de Figueres, han traslladat el testimoni de diversos jueus perseguits pel nazisme.
Durant l'acte els alumnes del conservatori del Liceu Violeta Alarcón i Humberto Luna han interpretat, a l'inici, 'L'oreneta', d'Enric Morera, amb lletra de Josep Maria de Sagarra, i, al final, 'Youkali', del compositor alemany d'origen jueu Kurt Weill.
L'acte, que s'ha fet a l'auditori i ha presentat el periodista Ramon Pellicer, commemora l'alliberament, el 27 de gener de 1945, del camp d'extermini d'Auschwitz.
Assistents
Entre els assistents a l'acte hi havia el vicepresident primer, Lluís Maria Corominas; la secretaria primera, Anna Simó; els consellers de la Presidència, Neus Munté, d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, d'Interior, Jordi Jané, d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, i d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret; els presidents dels grups parlamentaris de JxSí, Jordi Turull, de C's, Inés Arrimadas, de CSQP, Lluís Rabell, i de la CUP, Mireia Boya; diputats de tots els grups parlamentaris; els cònsols dels Estats Units, Israel, Alemanya, Itàlia i Polònia, i representants de diverses entitats i associacions del país, inclosa Israel a Catalunya. Text i fotografia: (C) Parlament de Catalunya. Departament de Comunicació.
