La sortida de les tropes israelianes de Gaza sense aconseguir tots els objectius marcats presagia una guerra de desgast entre Israel i els gihadistes de la Franja
03/08/2014 || A mesura que les primeres tropes israelianes van començar a retirar-se de la franja de Gaza la nit de dissabte 2 d'agost, el primer ministre Benjamin Netanyahu va prometre que l'Operació Marge Defensiu continuaria fins que la seguretat i la calma es restaurin a tots els ciutadans d'Israel (sense importar el temps que calgui). Però en la seva conferència de premsa televisada, també va dir: "L'exèrcit israelià es desplegarà d'acord a les necessitats de seguretat d'Israel, només de la seguretat d'Israel".
Després d'expressar la seva profunda gratitud al poble nord-americà i els seus líders pel seu suport, Netanyahu va subratllar la importància dels vincles que Israel havia establert amb països de la regió com un gran actiu per al futur.
Experts militars consultats consideren que Netanyahu i el ministre de Defensa, Moshe Yaalon s'han guiat en la seva gestió de l'operació de Gaza per quatre equivocacions principals:
1. Que Hamàs volia un alto-el-foc
2. Que la xarxa de túnels de Hamàs ha estat destruïda en gran mesura
3. Que Hamàs trigarà anys a recuperar-se de la pallissa de l'IDF
4. Que el llançament de míssils s'aturaria després que Hamàs és plenament conscient de la terrible devastació de la seva guerra ha infligit a la població de la franja de Gaza.
Els lemes de les últimes quatre setmanes reflecteixen aquests supòsits: "No ens aturarem fins que es restauri la calma", després a un "anem a degradar la força militar de Hamàs" i després "nosaltres destruirem l'imperi subterrani de Hamàs".
No obstant això, un canvi en l'estratègia de guerra es va fer evident dissabte a la nit amb afirmacions com "no més altos-el-foc", i "anem a acabar l'operació de manera unilateral com i quan li convingui a la nostra seguretat". Aquestes idees reflecteixen la justificació de la decisió d'Israel de no enviar representants a les converses de per arribar a una treva que s'estan realitzant avui diumenge a El Caire.
El nou conjunt de consignes de guerra estan dissenyats per suavitzar l'impacte d'una decisió adoptada per Netanyahu i Yaalon la setmana passada, que anava a replegar la major part de les tropes que operen a la Franja de Gaza per tornar-se a desplegar darrere de la tanca fronterera en formació ofensiva tot i que el sector de Rafah, al sud, seguirà essent assetjat.
Pel que fa a l'afirmació que tots els túnels seran destruïts, tot i les últimes setmanes de combat, l'exèrcit israelià ha arribat a una profunditat no superior a 1-3 quilòmetres del territori, deixant les àrees occidentals sense tocar. Per tant, els soldats només poden fer front als túnels que surten al sector oriental o creuen sota la frontera amb Israel.
Per acabar veritablement amb el laberint de túnels, l'IDF necessita excavar molt més cap a l'oest (fins als seus punts de partida). Però Hamàs, amb l'ajuda d'enginyers iranians i de Hesbol·là, va construir el laberíntic sistema de manera que cada túnel es bifurca en un altre passatge cada poques dotzenes o centenars de metres. Alguns d'aquests passadissos interconnectats condueixen sota la frontera a llocs a Israel; altres van a para a llocs amagats de Gaza.
El sistema és totalment desconcertant. Els portaveus de l'IDF han dit en repetides ocasions que les tropes han destruït més o menys mentre que els polítics prometen que això es farà. Ells estan ansiosos per dissipar la por visceral de la gent de ferotges enemics saltant fora de les entranyes de la terra a la gespa del kibbutz, un terror que ha portat a més persones al nord que fins i tot els míssils.
La veritat és que només les seccions dels túnel que arriben a la frontera amb Israel han estat neutralitzats, mentre que els túnels que s'endinsen en territori interior profund i on l'exèrcit israelià no ha arribat han desafiat els millors esforços d'intel·ligència israeliana. I amb sorpreses que segueixen arribant: un túnel de gran capacitat (de ciment armat) que conduia a Israel va ser destruït anit amb dues motocicletes aparcades a l'interior, a punt per ser usades pels terroristes.
Pel que fa al llançament de míssils, Hamàs encara té més d'un terç dels 9.000 míssils després dels raids israelians i que són més que suficients per mantenir els civils israelians dins d'un ampli radi a la recerca d'empara. L'exèrcit israelià ha destrossat seriosament les plantes de producció de míssils, però almenys una cinquena part de les instal·lacions segueixen funcionant i poden seguir avituallant i reposant l'estoc destruït per l'IAF.
La suposició que Hamàs necessitarà anys per recuperar-pot arribar a ser una aposta perdedora si l'Iran i Hesbol·là decideixen intervenir i rehabilitar el seu aliat palestí des de zero. En tot cas, si l'Exèrcit israelià retira el gruix de les seves forces de terra ara, amb els seus objectius assolits parcialment, Israel i les comunitats i els pobles limítrofs amb Gaza aviat seran atrapats en una llarga guerra de desgast i obligarà a l'IDF a repetir una operació terrestre. Text: R.Novoa/G.Shamis/D.Shalem · Fotografia: Agències
