Mentre l'origen de l'himne nacional de
Catalunya és jueu, l'origen de l'himne nacional espanyol és
musulmà
29/08/2013 || Els jueus catalans medievals es
referien als jueus que habitaven a Al-Andalus (Espanya) com a
sefardites per diferenciar-se'n. Mentre Sefarad, Espanya, era un
territori musulmà, Catalunya, Edom, era un regne cristià. És
curiós fins a quin punt aquestes dues tradicions peninsulars han
deixat el seu pòsit en els himnes nacionals de totes dues nacions
peninsulars.
L'Himne Nacional de Catalunya, Els
Segadors, té el seu origen en la pregària jueva Ein
K'Eloheinu Aquest himne, conegut pels jueus arreu del món,
sovint és cantat al final del Shacharit, la pregària matinal
jueva. És una cançó escrita en mode menor igual que Els
Segadors. L'estructura d'ambdues cançons és la mateixa: dues
frases dividides en dos períodes; per tant, quatre versos. Les dues
cançons comencen de la mateixa manera: una anacrusi i un motiu
melòdic que surt i torna a la tònica. Varien a partir del segon
període de la primera frase. Aquest tipus de motiu melòdic,
curiosament el trobem en d'altres cançons tradicionals catalanes com
Muntanyes del Canigó encara que en aquest cas, en mode major.
Per altra banda, l'Himne Nacional
d'Espanya, la Marcha Real, té el seu origen en una obra
musical de l'autor andalusí Abu Bakr Muhammad ibn Yahya ibn al-Sa'ig
ibn Bayyah, més conegut com Avempace. Va ser molt primerenca seva
inclinació a la música i la poesia, que en l'època eren
indissociables. Tots els autors coincideixen en els seus dots per al
cant, l'execució, la composició i la teoria musical. En aquest camp
va escriure un extens tractat titulat Fi-l-Alhan (Sobre les
melodies musicals), avui perdut. A més va compondre un comentari
al tractat sobre la música d'Al-Farabi, que, en opinió de
l'historiador algerià Al-Maqqari (1591-1634) feien inútils tots els
llibres escrits sobre el tema amb anterioritat. Text:
R.Novoa
