Fins el 30 de setembre Girona acull una exposició entorn les llengües que han estat utilitzades majoritàriament pel poble jueu al llarg de la seva història
Les diferents llengües han estat emprades pel poble jueu en diferents moments i entorns, però també amb finalitats diferents. Per això, l'exposició que acull el Centre Bonastruc Ça Porta de Girona (carrer de la Força, 8) arrenca dels temps més antics del Poble d'Israel i presenta l'hebreu com a llengua de la Bíblia; i arriba fins al món actual, on l'hebreu és una la llengua oficial d'un dels estats creats al segle XX. Al llarg de l'exposició el discurs es focalitza també en dues llengües gairebé oblidades, però de gran riquesa literària i social: el ídix o el judeocastellà, així com presenta les llengües pròpies de la quotidianitat i dels àmbits familiars: la haquitia dels espais propis del judaisme mediterrani (segles XIX-XX) i el català medieval dels calls catalans (segles XII-XV).
Paral·lelament s'ha programat un cicle de conferències que tractaran les diverses llengües del judaisme des d'òptiques concretes: l'adaptació de l'hebreu com a llengua oficial de l'estat d'Israel, l'ús del ídix en l'àmbit familiar i en l'alta literatura (Premi Nobel), el ladí com a llengua emprada en les normatives rabíniques del món sefardita, la haquitia com a parla pròpia de les comunitats sefardites de Marroc, i el català/qatalanit com a llengua materna de les comunitats jueves de la Catalunya medieval.
