La comunitat jueva de Catalunya ha commemorat, avui diumenge, el Yom Ha'atzmaut, el 65è. aniversari de la creació de l'Estat d'Israel. Amb una festa al Colegio Hatikva de Valldoreix, a Sant Cugat del Vallès, una part dels catalans que professen la religió jueva, així com simpatitzants diversos de l'Estat d'Israel, s'han trobat per jugar a bàsquet i futbol, veure pel·lícules i documentals sobre Israel, escoltar música tradicional sefardita...
"Som catalans de religió jueva", el delegat pel diàleg interreligiós de la Comunitat Israelita de Barcelona, Jorge Burdman, que també aclareix: "La nostra festa nacional és la Diada, l'Onze de Setembre. El que hem commemorat avui és un fet històric."
La creació de l'estat d'Israel, explica Burdman, "sorgeix de la necessitat de la II Guerra Mundial, quan els jueus perseguits pel nazisme no tenien on refugiar-se, i els països els rebutjaven. Fins i tot quan arribaven als EUA, eren deportats un altre cop. En aquest context, va aparèixer la necessitat real de crear una llar nacional jueva, un espai on, per primer cop, un es podia sentir lliure. Ara, aquest estat és un país més del món, com qualsevol altre, sobre el qual tothom pot opinar. Però, avui, n'hem celebrat l'origen històric. Durant la II Guerra Mundial, un ciutadà alemany normal i corrent, de cop i volta passava a ser 'jueu', i no tenia on anar, perquè arreu patia actes criminals".
S'estima que, ara per ara, hi ha uns 11.000 catalans de religió jueva, per bé que la comunitat més activa es reduiria a uns 5.000 practicants. "També hi ha molts ciutadans que es diuen cristians però que no exerceixen, oi?", apunta Burdman sorneguer.
"Som una comunitat integrada dins la vida de Catalunya, i Hatikva n'és el màxim exponent, un col·legi català-hebreu amb alumnes i professors multiculturals, no només jueus", explica. De fet, la Comunitat Israelita de Barcelona, com a tal, té presència al país des de 1918, alhora que les arrels jueves de Catalunya es remonten ja al segle X.
Catalunya, país d'acollida
"A Catalunya no hi ha racisme, ni antisemitisme. És un país de convivència interreligiosa. I té voluntat de continuar-ho sent. Els jueus a Catalunya se senten lliures, poden dur la quipà sense inconvenient... En canvi, a França o Bèlgica no hi ha el clima de convivència que hi ha aquí. Algun motiu deu haver-hi perquè haguem decidit viure aquí i no a Israel, no?", es pregunta, alhora que lloa el caràcter ecumènic de l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i el tracte igualitari de la Generalitat de Catalunya envers totes les religions presents al país.
Burdman, originari de l'Argentina, va venir a Barcelona per motius personals. Tot amb tot, la comunitat catalano-jueva té diverses arrels: "Als anys 50, sobretot va venir molta gent del Marroc. Als 60, de Turquia i, als 80, d'Argentina. Però això no treu que també hi hagi catalans de religió jueva nascuts a Barcelona ja fa 80 anys, i que ja tinguin fills i néts totalment d'aquí."
Procés català
"Oficialment, la Comunitat no té cap posicionament sobre el procés independentista. Personalment, hi sóc afí, crec que a Catalunya li aniria millor amb un Estat independent, però no som una associació política, i per tant no ens posicionem. Nosaltres treballem per la cultura jueva i, com qualsevol altra entitat, hi ha partidaris i detractors", exposa. I bromeja: "I si tenim present la dita 'Dos jueus, tres idees!', doncs encara més!"
Això sí, Burdman té clar que una bona quantitat d'israelians simpatitzen amb Catalunya i amb el FC Barcelona -"quan juga, els vols xàrter de Tel Aviv van plens!"-, i que els jueus d'arreu del món valoren les atencions que hi reben quan decideixen fer-hi turisme. "Les oficines de turisme de la Generalitat estan molt ben preparades per a informar-los. A Girona, a més, l'actuació que Joaquim Nadal va fer al call és un orgull per a tot el país, hi ha hotels preparats per atendre als jueus en Sàbat...", apunta, alhora que lloa els vins caixer del Penedès: "Són molt apreciats."
"És increïble el pol d'atracció que és Barcelona per als jueus d'arreu del món. Per Péssakh, a la Rambla pràcticament només s'hi escoltava hebreu!", ironitza, alhora que apunta la dada: "Hi ha molts ciutadans israelians joves que vénen a viure a Catalunya, perquè s'hi senten tranquils, no hi ha guerra, és un país mediterrani com Israel... Per tant, hi confien."
Article publicat a Nació Digital
