El poble d'Israel porta milers d'anys en marxa. El patriarca Abraham peregrinà 2.000 anys enrere del seu municipi, Ur de Caldea, fins a Canaan, amb la seva muller Sara, i tingueren un fill, Isaac, pare d'Esaú i Jacob, els 12 fills del qual s'acabaren instal·lant-se a Egipte.
Finalment, els descendents d'Abraham, el poble d'Israel, van passar entre tres i quatre segles d'esclavatge a Egipte, i foren alliberats sota el lideratge de Moisès l'any 1313 abans de l'era comú segons la tradició.
Creuaren el mar Mort, continuaren la seva marxa durant 40 anys pel desert, fins arribar a la Terra Promesa, un país on "regalima llet i mel", expressió que s'utilitza molts cops en el llibre de l'Èxode.
Del mot hebreu 'Péssakh' deriva la paraula Pasqua, que commemora la fi de l'esclavatge a Egipte, i també simbolitza el símbol del naixement de la nació hebrea, amb una terra pròpia i un únic Déu a qui adoptar.
La Pasqua se l'anomena 'festa de la Llibertat, 'festa de la Primavera' i 'festa dels Àzims', i la celebració es fa entre els mesos de març i abril del calendari gregorià, el vigent a Occident.
De fet, poc abans de l'Èxode, Déu ordenà a Moisès que cada família sacrifiqués un anyell i que amb la seva sang pintés un senyal a la porta de les seves cases. D'aquesta manera, l'Àngel de la Mort que el Déu d'Israel va enviar per alliberar el seu poble dels egipcis no mataria a ningú. I d'aquí ve la paraula 'Péssakh', que vol dir 'anar enllà'.
La celebració de la Pasqua és familiar, tot i que també hi ha comunitats barcelonines que fan un àpat comunitari (Seder). En qualsevol àpat pasqual, aquests són alguns dels elements que no poden faltar:
- Quatre copes de vi, en honor a les quatre promeses que Déu va fer al poble d'Israel (Èxode 6, 6,7). Altres creuen que són una referència a les quatre matriarques -Sara, Rebeca, Raquel i Lea-, uns més, al·ludeixen als quatre períodes d'esclavatge que el poble d'Israel va patir en els seus exilis, entre els els de Babilònia.
El vi també recorda a qui el pren la necessitat de transcendir. A l'igual que el raïm necessita un procés de transformació per a ser vi, el mateix passa amb l'home, i en aquest cas, el procediment no passa per buscar la satisfacció immediata de les necessitats, sinó per transcendir. La paraula 'Péssakh' ens ho recorda, que vol dir anar més enllà.
- Matzà. És el pa cuit fet amb farina i aigua que no ha llevat. Per les presses, els captius a Egipte van haver de portar-se aquest pa: Moisès va dir al poble: -Recordeu-vos d'aquest dia que sortiu d'Egipte, la terra on éreu esclaus; el Senyor us en fa sortir amb mà forta. Aquest dia no heu de menjar pa fermentat (Èxode 13, 3).
- Herbes amargues. Es mengen en record a l'esclavatge dels hebreus, quan els egipcis van amargar la vida des seus antecessors.
Al final del Sopar Pasqual, és el torn per unes paraules: 'L'any que ve a Jerusalem!', que cada any pronunciaven durant segles i segles els jueus de tot el món, en record de la Terra Promesa.
