21 d’oct. 2013


Fa pocs dies els companys i amics del blog Hasbarats publicaven un article titulat Judeofòbia i Catalanofòbia: l'Espanya miserable. Serveixi la lectura del mateix a tall introductori per saber de què estem parlant i quina és la situació crítica que viu Catalunya en relació a l'ús execrable de l'Holocaust en l'esfera pública.

L'escarni que suposa a les víctimes de l'Holocaust la introducció dels 6.000.000 milions de jueus assassinats pel III Reich ––i no només jueus: també gitanos, homosexuals i altres col·lectius vulnerables–– i dels pitjors criminals i assassins en sèrie que ha conegut la Humanitat en el debat polític contra la independència de Catalunya és, com s'acostuma a dir, de jutjat de guàrdia. La setmana passada, l'Ambaixador d'Israel a Espanya i Andorra, ja va posar el crit al cel per aquests fets i els va titllar d'“intolerables”.

L'auge de la banalització del nazisme a Espanya està donant força als moviments d'ultradreta espanyols. I, per extensió, als seus atacs: com l'assalt a la Delegació de la Generalitat a Madrid o la demanda de “càmera de gas” per al President de la Generalitat, Artur Mas, que es va poder escoltar el 12-O als carrers de Barcelona. Així se m'ha confirmat per part dels experts dels Mossos d'Esquadra encarregats de fer el seguiment d'aquests temes i amb qui Israel a Catalunya manté estrets canals de comunicació i col·laboració oberts. Permeteu-me que per discreció i qüestions de seguretat i confidencialitat no pugui ser més explícit.

Asseure José Domingo davant dels tribunals no és un acte de represàlia per les idees polítiques que legítimament pot representar aquest senyor. En tot sistema democràtic occidental hi ha límits a la llibertat d'expressió. No tot s'hi val per defensar una opinió política. Hi ha línies vermelles que no es poden ultrapassar, com l'ús intolerable de l'Holocaust. El senyor Domingo té tot el dret a defensar políticament una Catalunya espanyola, francesa, italiana o com vulgui. Fins i tot pot defensar una escola on el castellà sigui reintroduït com a l'època de Franco. Pot defensar allò que vulgui. Però amb un límit: l'escarni a les víctimes de l'Holocaust.

José Domingo sap molt bé què pretén amb les seves declaracions quan intenta ––tot sigui dit, molt matusserament––– relacionar el concepte acadèmic de banalització del mal amb Eichmann i els professors catalans. Cerca estigmatització i convertir la víctima en botxí. I per dur-ho a terme, no té cap inconvenient en trepitjar la memòria de les víctimes del nacionalsocialisme. Ha de pagar. I entre tots l'hem de fer pagar, servint-nos dels mecanismes que la democràcia i la justícia posen al nostre abast.

És el primer cop que s'inicia una campanya de micromecenatge per dur davant la Justícia un dirigent polític català que se serveix de les víctimes del nazisme per atacar la societat civil catalana. Una societat civil que ha destacat per una seva solidesa democràtica exemplar. Tenim al davant una oportunitat d'or per donar un missatge a tots aquells que actuen igual que José Domingo: des del president d'Extremadura a Montse Suárez passant per Hermann Terstch.

L'èxit de la campanya pot conduir a què la Comissió Europea obligui a l'Estat espanyol a tipificar com a delicte aquest acte criminal: aquest és el nostre objectiu últim. No és una campanya ad hominem contra José Domingo. José Domingo és l'instrument per aconseguir que Espanya compleixi els tractats internacionals i acords que té signats en aquesta matèria.

De moment ja hem recaptat més de 600 euros en les primeres hores de la campanya. Ara hem d'arribar als 4527 euros que necessitem en aquesta primera fase per abordar-la amb garanties jurídiques. T'hi sumes?


Rubèn Novoa i Arranz
Editor d'Israel a Catalunya

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...