ACTUALITAT
Carregant...
1 de set. 2013


En l'últim minut Obama es va fer enrere i va passar la “patata calenta” al Congrés

Per Rubèn Novoa i Arranz  

01/09/2013 || S'esperava més de Barack Obama i més després de pràcticament una setmana d'escalada militar verbal dels Estats Units i moviments militars sensibles que us hem anat detallant minut a minut i tot sense comptar la coordinació militar que hi ha hagut amb els aliats estratègics dels Estats Units al Pròxim Orient (Israel, Jordània, Aràbia Saudita i Turquia principalment). Ahir al vespre, hora catalana, Obama va decidir comparèixer acompanyat del seu vicepresident Joe Biden per dir que ni sí, ni no, sinó tot el contrari.

El flip-flop presidencial en la crisi de Síria amb John Kerry exercint el paper de “poli dolent” i Obama el de “poli bo” ha sacsejat el volàtil equilibri al Pròxim Orient, un equilibri que ara ha donat una alenada d'aire fresc a Síria, Iran i Hesbol·là fruit de l'aixecament per part d'Obama de l'amenaça imminent d'un atac militar a Síria en resposta a l'ús massiu d'armes químiques contra població civil per part del règim de Baixer Assad.

Després d'una setmana d'insistir Obama en què “no tenia una decisió presa” mentre el seu Secretari de Defensa Chuck Hagel ha anat posicionant ––i posiciona–– destructors, vaixells amfibis, submarins i portaavions nuclears, bombarders estratègics, caces i helicòpters a l'entorn de Síria, i, el seu Secretari d'Estat John Kerry ha aportat les proves recollides per la comunitat d'intel·ligència nord-americana que demostren “sense cap mena de dubte” ––i així ho creiem–– que el règim d'Assad és el responsable d'aquest crim monstruós contra la seva població, a l'últim minut, un regat curt d'Obama l'escapoleix de prendre la decisió que tothom estava esperant del Commander in Chief i “passa la patata calenta” al Congrés dels Estats Units, en mans republicanes, en una tàctica suïcida, més pròpia de la política parlamentària europea (i vegi's com ha quedat de tocat el sempre ben intencionat premier britànic David Cameron després de sotmetre's al dictat de Westminster) que no pas a la dinàmica geopolítica a la qual ens tenia fins ara acostumats la Casa Blanca i el Pentàgon.

El drama de la qüestió és que després d'una caminada de 45 minuts la nit del divendres a la Casa Blanca, el president Obama va prendre la decisió que cap dels seus principals assessors de seguretat nacional es veia venir: europeïtzar la carpeta de Síria inhibint-se de les seves tasques de Commander in Chief tot sol·licitant l'autorització del Congrés abans de prendre l'acció militar a Síria que havia anunciat que seria “sense botes sobre el terreny” i que no perseguia “propiciar un canvi de règim a Síria, sinó passar comptes amb aquells que usen armes químiques contra la població civil en ple segle XXI”. L'impressionant canvi d'actitud d'Obama després d'una setmana de soroll de sabres propiciarà una lluita prolongada al Congrés que fins i tot podria acabar amb un veto dels republicans, majoritaris a la cambra i, el més preocupant, que el criminal de guerra Baixer Assad s'envalenteixi ––i no només ell, sinó també els seus aliats més pròxims: Iran i Hesbol·là––.

“El malson militar a la regió” acaba de començar. I amb aquestes mateixes paraules ho han comunicat amb certa preocupació tant israelians, jordans, saudites o turcs a Estats Units. De totes les opcions plantejades pels experts al president ell va escollir la que no hi era damunt la taula. A l'últim minut. Tota una irresponsabilitat pel missatge i les conseqüències que pot tenir aquesta decisió. Primer perquè deixa en mans de Síria i Hesbol·là el timing del què pugui acabar succeint a la regió. Assad i Hesbol·là ja han recol·locat les seves posicions a Síria i Líban en aquesta setmana de molt soroll i poca acció. Estan alertats i per tant plenament capacitats per capgirar els plans del President Obama. Un simple moviment de Hesbol·là contra Israel podria desestabilitzar-ho tot.

S'acosta una primera quinzena de setembre delicada, especialment per a Israel, amb la major part del mes dedicada a les festivitats (Roix Haixanà ––Any Nou––, Iom Kippur i la Festa dels Tabernacles). És per això que Israel ha decidit no córrer cap mena de risc davant els actes irresponsables del President Obama mantenint totes les defenses en estat d'alerta, especialment a la frontera amb Síria i el Líban i el sistema de defensa antimíssils de tres nivells a lloc i preparat per a qualsevol eventualitat que vingui del nord.

Resumint: Obama ha perdut una oportunitat d'or per donar un clar missatge a l'aliat més important que té Síria a la regió: l'Iran, això és, que els Estats Units no permeten que cap règim usi armes de destrucció massiva contra ningú. En un moment on l'Iran acaba d'anunciar que ha doblat el nombre de centrifugadores per enriquir urani, semblaria molt oportú. I, perquè no dir-ho, una atac eventual nord-americà afectarà a Hesbol·là i per tant implicarà a Israel i el Líban. S'ha perdut també una bona oportunitat per acabar definitivament amb aquesta xacra i amenaça directa per a la seguretat nacional de tots nosaltres. Però en lloc de tot això, Obama ha preferit deixar en entredit el lideratge i el paper de primera superpotència mundial dels Estats Units i arrossegar en aquesta desgràcia als seus aliats a la regió obrint tot un seguit d'incerteses a curt i mig termini que intueixen un panorama encara més complicat que a dia d'ahir. Fotografies: AFP/Debka

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...