En l'últim minut Obama es va fer
enrere i va passar la “patata calenta” al Congrés
Per Rubèn Novoa i Arranz Segueix a @rnovoa
01/09/2013 || S'esperava més
de Barack Obama i més després de pràcticament una setmana
d'escalada militar verbal dels Estats Units i moviments militars
sensibles que us hem anat detallant minut a minut i tot sense comptar
la coordinació militar que hi ha hagut amb els aliats estratègics
dels Estats Units al Pròxim Orient (Israel, Jordània, Aràbia
Saudita i Turquia principalment). Ahir al vespre, hora catalana,
Obama va decidir comparèixer acompanyat del seu vicepresident Joe
Biden per dir que ni sí, ni no, sinó tot el contrari.
El flip-flop presidencial en la
crisi de Síria amb John Kerry exercint el paper de “poli dolent”
i Obama el de “poli bo” ha sacsejat el volàtil equilibri al
Pròxim Orient, un equilibri que ara ha donat una alenada d'aire
fresc a Síria, Iran i Hesbol·là fruit de l'aixecament per part
d'Obama de l'amenaça imminent d'un atac militar a Síria en resposta
a l'ús massiu d'armes químiques contra població civil per part del
règim de Baixer Assad.
Després d'una setmana d'insistir Obama
en què “no tenia una decisió presa” mentre el seu Secretari de
Defensa Chuck Hagel ha anat posicionant ––i posiciona––
destructors, vaixells amfibis, submarins i portaavions nuclears,
bombarders estratègics, caces i helicòpters a l'entorn de Síria,
i, el seu Secretari d'Estat John Kerry ha aportat les proves
recollides per la comunitat d'intel·ligència nord-americana que
demostren “sense cap mena de dubte” ––i així ho creiem––
que el règim d'Assad és el responsable d'aquest crim monstruós
contra la seva població, a l'últim minut, un regat curt d'Obama
l'escapoleix de prendre la decisió que tothom estava esperant del
Commander in Chief i “passa la patata calenta” al Congrés
dels Estats Units, en mans republicanes, en una tàctica suïcida,
més pròpia de la política parlamentària europea (i vegi's com ha
quedat de tocat el sempre ben intencionat premier britànic
David Cameron després de sotmetre's al dictat de Westminster) que no
pas a la dinàmica geopolítica a la qual ens tenia fins ara
acostumats la Casa Blanca i el Pentàgon.
El drama de la qüestió és que
després d'una caminada de 45 minuts la nit del divendres a la Casa
Blanca, el president Obama va prendre la decisió que cap dels seus
principals assessors de seguretat nacional es veia venir: europeïtzar
la carpeta de Síria inhibint-se de les seves tasques de Commander
in Chief tot sol·licitant l'autorització del Congrés abans de
prendre l'acció militar a Síria que havia anunciat que seria “sense
botes sobre el terreny” i que no perseguia “propiciar un canvi de
règim a Síria, sinó passar comptes amb aquells que usen armes
químiques contra la població civil en ple segle XXI”.
L'impressionant canvi d'actitud d'Obama després d'una setmana de
soroll de sabres propiciarà una lluita prolongada al Congrés que
fins i tot podria acabar amb un veto dels republicans, majoritaris a
la cambra i, el més preocupant, que el criminal de guerra Baixer
Assad s'envalenteixi ––i no només ell, sinó també els seus
aliats més pròxims: Iran i Hesbol·là––.
“El malson militar a la regió”
acaba de començar. I amb aquestes mateixes paraules ho han comunicat
amb certa preocupació tant israelians, jordans, saudites o turcs a
Estats Units. De totes les opcions plantejades pels experts al
president ell va escollir la que no hi era damunt la taula. A l'últim
minut. Tota una irresponsabilitat pel missatge i les conseqüències
que pot tenir aquesta decisió. Primer perquè deixa en mans de Síria
i Hesbol·là el timing del què pugui acabar succeint a la
regió. Assad i Hesbol·là ja han recol·locat les seves posicions a
Síria i Líban en aquesta setmana de molt soroll i poca acció.
Estan alertats i per tant plenament capacitats per capgirar els plans
del President Obama. Un simple moviment de Hesbol·là contra Israel
podria desestabilitzar-ho tot.
S'acosta una primera quinzena de
setembre delicada, especialment per a Israel, amb la major part del
mes dedicada a les festivitats (Roix Haixanà ––Any Nou––,
Iom Kippur i la Festa dels Tabernacles). És per això que Israel ha
decidit no córrer cap mena de risc davant els actes irresponsables
del President Obama mantenint totes les defenses en estat d'alerta,
especialment a la frontera amb Síria i el Líban i el sistema de
defensa antimíssils de tres nivells a lloc i preparat per a
qualsevol eventualitat que vingui del nord.
Resumint: Obama ha perdut una
oportunitat d'or per donar un clar missatge a l'aliat més important
que té Síria a la regió: l'Iran, això és, que els Estats Units
no permeten que cap règim usi armes de destrucció massiva contra
ningú. En un moment on l'Iran acaba d'anunciar que ha doblat el
nombre de centrifugadores per enriquir urani, semblaria molt oportú.
I, perquè no dir-ho, una atac eventual nord-americà afectarà a
Hesbol·là i per tant implicarà a Israel i el Líban. S'ha perdut
també una bona oportunitat per acabar definitivament amb aquesta
xacra i amenaça directa per a la seguretat nacional de tots
nosaltres. Però en lloc de tot això, Obama ha preferit deixar en
entredit el lideratge i el paper de primera superpotència mundial
dels Estats Units i arrossegar en aquesta desgràcia als seus aliats
a la regió obrint tot un seguit d'incerteses a curt i mig termini
que intueixen un panorama encara més complicat que a dia d'ahir. Fotografies: AFP/Debka
