17 de juny 2013



La Guàrdia Revolucionària conspira per acabar amb el president electe d'Iran el "moderat" Rouhani 

Rouhani Hassan, de 64 anys, assumirà el càrrec de president de l'Iran el proper 3 d'agost amb el suport del líder suprem de la República Islàmica, l'aiatol·là Alí Khamenei, que el va felicitar dissabte com a guanyador de les eleccions de divendres després d'obtenir un 50'7% en la primera volta. Rouhani va obtenir 18 milions de vots amb un 72% de participació (amb prop de 50 milions de votants) gràcies a l'ajuda de simpatitzants “reformistes” i les comunitats minoritàries. 

Amb la notícia, celebracions espontànies de tota mena es van repartir per tot Iran. En declaracions a les multituds, el president electe va dir que el seu èxit ha estat “un triomf de la moderació sobre l'extremisme”. Aquesta inesperada victòria Rouhani només pot atribuir-se a una combinació sense precedents d'algunes circumstàncies que exposarem a continuació:

L'aiatol·là Khamenei ha fallat estrepitosament en no aconseguir persuadir la Guàrdia Revolucionària de retirar el seu candidat, l'alcalde de Teheran, Mohammad Baqer Qalibaf en benefici del seu candidat, l'assessor de Seguretat Nacional, Saeed Jalili. D'aquesta manera, l'aiatol·là no ha tingut altra opció que acceptar Rouhani, un membre del nucli dur del règim islàmic capaç d'inspirar esperança al poble servint-se de la seva personalitat. Rouhani ha persuadit la comunitat internacional i pretén així suavitzar les sancions que escanyen l'economia iraniana atès el seu programa nuclear amb finalitats militars i que porta a terme en contra de la comunitat internacional.

D'altra banda, el president sortint, Mahmud Ahmadineiad, s'ha près la seva venjança contra els extremistes que l'havien condemnat a l'ostracisme durant gairebé els darrers quatre anys. Familiaritzat com ningú amb les tupinades del règim i la capacitat per manipular les eleccions, Ahmadineiad va estar controlant fins a l'últim moment el procés per assegurar-se que, aquest cop, la votació fos totalment neta.

Khamenei i la resta d'aiatol·làs han dedicat enormes esforços per bloquejar la candidatura del camarada d'Ahmadineiad, Esfandiar Rahim Mashee i altres pragmàtics, com l'expresident Haixemi Rafsanjani. Asolutament absorts en les seves lluites fraticides no s'han adonat que Rouhani, l'únic candidat clerical, els ha acabat arrossegant darrere d'ells. Rouhani ha robat el cor dels iranians amb les promeses que ha fet d'escoltar a la gent, abordar la qüestió dels presos polítics o garantir els drets civils. Rouhani s'ha posicionat per “tornar la dignitat de la nació”, davant de la greu situació de l'economia. També ha manifestat que vol emprendre “una interacció constructiva amb el món”.

Les lluites internes entre els partidaris de Khamenei i la Guàrdia Revolucionària van seguir la mateixa matinada de dissabte. Rouhani, preocupat per una conspiració per adulterar i manifassejar les eleccions, va decidir presentar-se al Ministeri de l'Interior i va exigir un recompte inicial de vots i la publicació dels primers resultats parcials. En conseqüència, els primers resultats van ser publicats vora les 6.45 hora local ––menys de set hores després del tancament dels col·legis electorals–– i just en el moment en què el General de la Guàrdia Revolucionària, Mohammad Reza Naqui va ser “convidat” a abandonar l'edifici.

Algunes fonts iranianes revelen que Khamenei estaria intentat alternar presidents de línia dura amb d'altres menys bel·licosos. Rouhani, amb sort, és generalment assenyalat pels mitjans occidentals i israelians com un “moderat”. Cal recordar, no obstant, que quan el líder suprem Alí Khamenei va arribar a un acord silenciós amb Rouhani com a successor d'Ahmadineiad, coneixia a bastament el seu historial de membre fidel de l'elit clerical de l'Iran. De fet, fa una dècada, Rouhani va exercir com a assessor de Seguretat Nacional de l'Iran (cap dels serveis d'intel·ligència), i és totalment afecte als objectius i metes de la República Islàmica. Alhora, el seu estil és conciliador i subtil i ha emergit amb una finalitat: salvar l'Iran de la confrontació amb adversaris més grans i forts com Estats Units o Israel. Per exemple, com a cap negociador nuclear de l'Iran entre 2003 i 2005, Rouani va ordenar la suspensió temporal de les activitats d'enriquiment d'urani, quan Estats Units i el Regne Unit van envair l'Iraq el 2003, a fi de no donar als nord-americans un pretext per atacar l'Iran.

Aquesta disposició d'adoptar un enfocament més flexible en la controvèrsia nuclear de l'Iran amb Occident ja va ésser insinuada pel líder suprem Khamenei. En el seu missatge de felicitació al nou president la nit de dissabte, Khamenei va afirmar: “Insto a tothom a ajudar el president electe i els seus col·legues al govern, ja que és el president de tota la Nació”.

La primera tasca de Rouhani serà la d'elaborar un pla detallat que marqui els límits de les concessions iranianes per obtenir l'aixecament parcial de les sancions i així poder restaurar el flux d'ingressos del petroli, ara per ara congelats i que ha portat el país a tenir les seves arques totalment buides. Això conduirà  indefugiblement al nou president a una guerra oberta amb la Guàrdia Revolucionària en dos fronts: per una banda en relació a la negativa dels guardians de la revolució de considerar concessions nuclears i, per una altra, començar a delmar l'imperi monopolista que ostenta la Guàrdia Revolucionària en el sí de la societat iraniana que, no menys que les sancions internacionals, ofega la vida econòmica del país.

I és per això que la Guàrdia Revolucionària ja ha començat a plantar cara al nou president ja que no pot esperar a què el nou president assumeixi el càrrec a l'agost. Dissabte a la nit, poc després que Rouhani es proclamés vencedor, els rumors que corrien per Teheran eren que la Guàrdia Revolucionària estava conspirant per fer un cop militar per evitar que Rouhani assumeixi la presidència. El General Reza Naqi, que va intentar interferir en el recompte dels vots, ja havia manifestat dos dies abans de la votació: “No importa qui sigui elegit, o com, considerem que és el nostre deure desfer-nos d'un president no desitjat”. El president electe Rouhani faria bé a prestar atenció a aquesta observació. ■ Text: Debkafile/R.Novoa



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...